català » hebreu | 34 [trenta-quatre] | Al tren

‫34 [שלושים וארבע]‬ ‫ברכבת‬

34 [shloshim w'arba] barakevet

Que és aquest el tren a Berlín?	‫האם זו הרכבת לברלין?‬; ha'im zo/zu harakevet l'berlin?
Quan surt el tren?	‫באיזו שעה יוצאת הרכבת?‬; b'eyzo sha'ah yotse't harakevet?
Quan arriba el tren a Berlín?	‫באיזו שעה מגיעה הרכבת לברלין?‬; b'eyzo sha'ah megi'ah harakevet l'berlin?
Perdó, que puc passar?	‫סליחה, אפשר לעבור?‬; slixah, efshar la'avor?
Crec que és el meu seient.	‫סליחה, זה המקום שלי.‬; slixah, zeh hamaqom sseli.
Crec que vostè està assegut al meu lloc.	‫סליחה, את / ה יושב / ת במקום שלי.‬; slixah, atah/at yoshev/yoshevet bamaqom sseli.
On és el cotxe-llit?	‫היכן נמצא קרון השינה?‬; heykhan nimtsa qaron hasheynah?
El cotxe-llit és a la cua del tren.	‫קרון השינה נמצא בקצה הרכבת.‬; qaron hasheynah nimtsa biqtseh harakevet.
On és el restaurant? – En el cap.	‫היכן נמצא קרון המסעדה? בתחילת הרכבת.‬; heykhan nimtsa qaron hamis'adah? b'txilat harakevet.
Puc dormir a sota?	‫אוכל לישון למטה?‬; ukhal lishon l'matah?
Puc dormir al mig?	‫אוכל לישון באמצע?‬; ukhal lishon ba'emtsa?
Puc dormir a dalt?	‫אוכל לישון למעלה?‬; ukhal lishon l'ma'lah?
Quan serem a la frontera?	‫מתי נגיע לגבול?‬; matai nagia lagvul?
Quant dura el viatge a Berlín?	‫כמה זמן אורכת הנסיעה לברלין?‬; kamah zman orekhet han'sia'h l'berlin?
Que el tren té retard?	‫האם הרכבת מאחרת?‬; ha'im harakevet me'axeret?
Teniu res per llegir?	‫יש לך משהו לקרוא?‬; yesh lekha/lakh mash'hu liqro?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí?	‫אפשר לקנות כאן משהו לאכול ולשתות?‬; efshar liqnot ka'n mash'hu l'ekhol w'lishtot?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí?	‫תוכל / י להעיר אותי בשעה שבע?‬; tukhal/tukhli l'ha'ir oti b'sha'ah sheva?

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?