català » letó | 1 [u] | La gent

1 [viens] Personas

jo	es
jo i tu	es un tu
nosaltres dos / nosaltres dues	mēs abi
ell	viņš
ell i ella	viņš un viņa
ells dos / elles dues	viņi abi
l‘home	vīrietis
la dona	sieviete
el nen	bērns
una família	ģimene
la meva família	mana ģimene
La meva família és aquí.	Mana ģimene ir šeit.
Jo sóc aquí.	Es esmu šeit.
Tu ets aquí.	Tu esi šeit.
Ell és aquí i ella és aquí.	Viņš ir šeit un viņa ir šeit.
Nosaltres som aquí.	Mēs esam šeit.
Vosaltres sou aquí.	Jūs esat šeit.
Tots ells són aquí.	Viņi visi ir šeit.

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.