Llengües contra l'Alzheimer

Qui vulgui mantenir la ment en forma ha d'aprendre llengües. Els coneixements lingüístics poden protegir contra la demència. Nombrosos estudis científics així ho han demostrat. L'edat dels alumnes no té cap importància. L'única cosa important és exercitar el cervell de manera regular. L'aprenentatge de vocabulari activa diferents àrees del cervell. Aquestes àrees controlen processos cognitius importants. Per això les persones multilingües mostren una major capacitat d'atenció. També es poden concentrar millor. Però ser políglota té encara més beneficis. Les persones que dominen diverses llengües poden prendre decisions amb més determinació. Es decideixen més ràpidament. Això succeeix perquè el seu cervell ha après a triar. Sempre coneix almenys dos termes per a una mateixa cosa. Cadascun d'aquests termes representa una elecció possible. De manera que les persones multilingües han de prendre decisions constantment. El seu cervell està acostumat a haver d'escollir entre diverses opcions. I aquest entrenament no només estimula les àrees cerebrals relacionades amb els processos lingüístics. Són moltes les regions del cervell que es beneficien del multilingüisme. Les competències lingüístiques suposen un major control cognitiu. És clar que l'aprenentatge d'idiomes no evita la demència. La malaltia, però, triga més a desenvolupar-se. I els cervells de les persones multilingües semblen compensar millor els seus efectes. Els símptomes de la demència apareixen més diluïts en les persones que aprenen altres llengües. La confusió i la manca de memòria no succeeixen tan accentuadament. L'adquisició d'una nova llengua es per tant beneficiosa tant als vells com als joves. I amb cada llengua que s'aprèn és més fàcil d'aprendre una altra més. Hauríem de prendre més diccionaris en lloc de tants medicaments!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’albanès pertany al grup de les llengües indo-germàniques, però ningú sap exactament com va sorgir, i és que no està estretament relacionat amb cap altre dels idiomas d’aquest grup. Avui en dia es parla principalment a Albania i Kosovo, i compta amb aproximadament 6 milions de parlants natius. L’albanès es divideix en dos grups dialèctics, i el riu Shkumbin fa de línia divisòria entre els dialectes del nort i del surd. En algunes zones existen notables diferències entre ambdós dialectes.

L’albanès escrit no es va desenvolupar fins al segle XX, i utiliza l’alfabet llatí. La seva gramàtica és similar a la del grec i la del rumanès. També és possible trobar alguns paral•lelismes entre les llengües eslaves. Totes aquestes similituts deuen haver sorgit degut al contacte amb aquests idiomes. Si t’agraden els idiomes, aleshores hauries d’aprendre albanès, és un idioma únic!