català » romanès | 1 [u] | La gent

1 [unu] Persoane

jo	eu
jo i tu	eu şi tu
nosaltres dos / nosaltres dues	noi doi
ell	el
ell i ella	el şi ea
ells dos / elles dues	ei doi
l‘home	bărbatul
la dona	femeia
el nen	copilul
una família	o familie
la meva família	familia mea
La meva família és aquí.	Familia mea este aici.
Jo sóc aquí.	Eu sunt aici.
Tu ets aquí.	Tu eşti aici.
Ell és aquí i ella és aquí.	El este aici şi ea este aici.
Nosaltres som aquí.	Noi suntem aici.
Vosaltres sou aquí.	Voi sunteţi aici.
Tots ells són aquí.	Ei sunt toţi aici.

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.