català » estonià | 1 [u] | La gent

1 [üks] Inimesed

jo	mina
jo i tu	mina ja sina
nosaltres dos / nosaltres dues	meie mõlemad
ell	tema
ell i ella	tema ja tema
ells dos / elles dues	nemad mõlemad
l‘home	mees
la dona	naine
el nen	laps
una família	perekond
la meva família	minu perekond
La meva família és aquí.	Minu perekond on siin.
Jo sóc aquí.	Mina olen siin.
Tu ets aquí.	Sina oled siin.
Ell és aquí i ella és aquí.	Tema on siin ja tema on siin.
Nosaltres som aquí.	Meie oleme siin.
Vosaltres sou aquí.	Teie olete siin.
Tots ells són aquí.	Nad kõik on siin.

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.