català » finès | 1 [u] | La gent

1 [yksi] Henkilöitä

jo	minä
jo i tu	minä ja sinä
nosaltres dos / nosaltres dues	me molemmat
ell	hän
ell i ella	hän ja hän
ells dos / elles dues	he molemmat
l‘home	mies
la dona	nainen
el nen	lapsi
una família	perhe
la meva família	minun perheeni
La meva família és aquí.	Minun perheeni on täällä.
Jo sóc aquí.	Minä olen täällä.
Tu ets aquí.	Sinä olet täällä.
Ell és aquí i ella és aquí.	Hän on täällä ja hän on täällä.
Nosaltres som aquí.	Me olemme täällä.
Vosaltres sou aquí.	Te olette täällä.
Tots ells són aquí.	He ovat kaikki täällä.

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.