57 [cinquanta-set] |
A cal metge
|
![]() |
৫৭ [সাতান্ন] |
||
ডাক্তারের কাছে
|
Tinc una cita amb el metge.
|
আমার ডাক্তারের সাথে সাক্ষাৎকার আছে ৷
āmāra ḍāktārēra sāthē sākṣāṯkāra āchē
|
||
Tinc una cita a les deu en punt.
|
আমার সাক্ষাৎকার 10টার সময় ৷
āmāra sākṣāṯkāra 10ṭāra samaẏa
|
||
Com es diu vostè?
|
আপনার নাম কি?
āpanāra nāma ki?
| ||
Si us plau, assegui’s a la sala d'espera.
|
অনুগ্রহ করে প্রতীক্ষালয়ে বসুন ৷
Anugraha karē pratīkṣālaẏē basuna
|
||
El metge ja arriba.
|
ডাক্তার কিছুক্ষণের মধ্যে এসে যাবেন ৷
ḍāktāra kichukṣaṇēra madhyē ēsē yābēna
|
||
On està assegurat (-ada)?
|
আপনি কোন কোম্পানী থেকে বীমা করিয়েছেন?
āpani kōna kōmpānī thēkē bīmā kariẏēchēna?
| ||
En què li puc ajudar?
|
আমি আপনার জন্য কী করতে পারি?
Āmi āpanāra jan'ya kī karatē pāri?
|
||
Que li fa mal alguna cosa?
|
আপনার কী ব্যথা করছে?
Āpanāra kī byathā karachē?
|
||
On li fa mal?
|
আপনার কোথায় ব্যথা করছে (আঘাত লেগেছে)?
Āpanāra kōthāẏa byathā karachē (āghāta lēgēchē)?
| ||
Encara em fa mal l'esquena.
|
আমার সবসময় পিঠে ব্যথা হয় ৷
Āmāra sabasamaẏa piṭhē byathā haẏa
|
||
Tinc sovint mals de cap.
|
আমার প্রায়ই মাথায় ব্যথা হয় ৷
āmāra prāẏa'i māthāẏa byathā haẏa
|
||
A vegades em fa mal la panxa.
|
আমার কখনো কখনো পেটে ব্যথা হয় ৷
āmāra kakhanō kakhanō pēṭē byathā haẏa
| ||
Tregui’s la part de dalt, si us plau!
|
আপনার ওপরের জামাকাপড় খুলুন ৷
āpanāra ōparēra jāmākāpaṛa khuluna
|
||
Si us plau, estiri’s a la llitera!
|
পরীক্ষা করবার টেবিলে শুয়ে পড়ুন ৷
parīkṣā karabāra ṭēbilē śuẏē paṛuna
|
||
La tensió és normal.
|
আপনার রক্তচাপ ঠিক আছে ৷
āpanāra raktacāpa ṭhika āchē
| ||
Ara li posaré una injecció.
|
আমি আপনাকে একটা ইনজেকশন দেব ৷
āmi āpanākē ēkaṭā inajēkaśana dēba
|
||
Li prescric unes pastilles.
|
আমি আপনাকে কিছু ওষুধ দেব ৷
āmi āpanākē kichu ōṣudha dēba
|
||
Li dono una recepta per a la farmàcia.
|
আমি আপনাকে ওষুধ নেবার জন্য প্রেসক্রিপশন লিখে দিচ্ছি ৷
āmi āpanākē ōṣudha nēbāra jan'ya prēsakripaśana likhē dicchi
| ||
Paraules llargues, paraules curtesLa longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS! |
Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby. L’àrab és un dels idiomes més importants del món. El parlen més de 300 milions de persones en més de 20 països. Aquest idioma afro-asiàtic es va originar fa milers d’anys. En els sus inicis només es parlava a la península aràbiga, i amb el temps es va expandir a les demés regions. L’àrab es divideix en varis dialectes, els quals es diferèncien significativament de l’àrab estàndard. Tal és així que els parlants de distintes regions no es poden entendre entre ells. L’àrab antic gairebé no es parla avui en dia, i s’utilitza principalment de forma escrita. L’interès en aquesta llengua ha augmentat considerablement en els últims anys. Són molts els que troben el sistema d’escriptura àrab especialment fascinant. Al contrari que les llengües occidentals, l’àrab s’escriu d’esquerra a dreta. Si vols aprendre àrab, has de fer-ho seguint un ordre molt particular: primer has de començar per la pronunciació, després estudiar la gramàtica, i finalment el seu sistema d’escriptura. Si l’aprens en aquest ordre, tindràs la diversió assegurada. |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - bengalí for beginners
|