català » bengalí | 18 [divuit] | Fer neteja

১৮ [আঠেরো] বাড়ী পরিষ্কার করা

18 [āṭhērō] bāṛī pariṣkāra karā

Avui és dissabte.	আজ শনিবার ৷; āja śanibāra
Avui tenim temps.	আজ আমাদের কাছে সময় আছে ৷; āja āmādēra kāchē samaẏa āchē
Avui netegem l’apartament.	আজ আমরা এপার্টমেন্ট পরিষ্কার করছি ৷; āja āmarā ēpārṭamēnṭa pariṣkāra karachi
Jo netejo la cambra de bany.	আমি বাথরুম (স্নানঘর, গোসলখানা) পরিষ্কার করছি ৷; āmi bātharuma (snānaghara, gōsalakhānā) pariṣkāra karachi
El meu marit renta el cotxe.	আমার স্বামী গাড়ী পরিষ্কার করছে ৷; āmāra sbāmī gāṛī pariṣkāra karachē
Els nens netegen les bicicletes.	বাচ্চারা সাইকেল পরিষ্কার করছে ৷; bāccārā sā'ikēla pariṣkāra karachē
L’àvia rega les flors.	ঠাকুরমা / দিদা গাছে জল / পানি দিচ্ছেন ৷; ṭhākuramā / didā gāchē jala / pāni dicchēna
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	বাচ্চারা তাদের ঘর পরিষ্কার করছে ৷; bāccārā tādēra ghara pariṣkāra karachē
El meu marit ordena el seu escriptori.	আমার স্বামী তার নিজের ডেস্ক পরিষ্কার করছে ৷; āmāra sbāmī tāra nijēra ḍēska pariṣkāra karachē
(Jo) poso la roba a la rentadora.	আমি ওয়াশিং মেশিনে জামাকাপড় রাখছি ৷; āmi ōẏāśiṁ mēśinē jāmākāpaṛa rākhachi
(Jo) estenc la roba.	আমি জামাকাপড় মেলছি ৷; āmi jāmākāpaṛa mēlachi
(Jo) planxo la roba.	আমি জামাকাপড় ইস্ত্রি করছি ৷; āmi jāmākāpaṛa istri karachi
Les finestres estan brutes.	জানালাগুলো নোংরা ৷; jānālāgulō nōnrā
El terra està brut.	মেঝে নোংরা ৷; mējhē nōnrā
La vaixella és bruta.	খাবারের থালা বাটি নোংরা ৷; khābārēra thālā bāṭi nōnrā
Qui neteja les finestres?	জানলাগুলো কে পরিষ্কার করছে?; jānalāgulō kē pariṣkāra karachē?
Qui passa l’aspiradora?	কে ভ্যাকিউম করছে?; Kē bhyāki'uma karachē?
Qui renta la vaixella?	কে থালা বাটি পরিষ্কার করছে?; Kē thālā bāṭi pariṣkāra karachē?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!