català » coreà | 74 [setanta-quatre] | demanar alguna cosa

74 [일흔넷] 부탁하기

74 [ilheunnes] butaghagi

Em podríeu tallar els cabells?	제 머리카락 좀 잘라 주시겠어요?; je meolikalag jom jalla jusigess-eoyo?
No gaire curt, si us plau.	너무 짧지 않게 잘라 주세요.; neomu jjalbji anhge jalla juseyo.
Una mica més curt, si us plau.	조금 더 짧게 잘라 주세요.; jogeum deo jjalbge jalla juseyo.
Em podríeu revelar les fotos?	이 사진들을 현상해 주시겠어요?; i sajindeul-eul hyeonsanghae jusigess-eoyo?
Les fotos són en el CD.	사진들이 CD안에 있어요.; sajindeul-i CDan-e iss-eoyo.
Les fotos són a la càmera.	사진들이 사진기 안에 있어요.; sajindeul-i sajingi an-e iss-eoyo.
Em podríeu reparar el rellotge?	시계를 고쳐 주시겠어요?; sigyeleul gochyeo jusigess-eoyo?
El vidre s’ha trencat.	유리가 깨졌어요.; yuliga kkaejyeoss-eoyo.
La bateria està descarregada.	건전지가 닳아졌어요.; geonjeonjiga dalh-ajyeoss-eoyo.
Em podríeu planxar la camisa?	이 셔츠를 다려 주시겠어요?; i syeocheuleul dalyeo jusigess-eoyo?
Em podríeu netejar els pantalons?	이 바지를 세탁해 주시겠어요?; i bajileul setaghae jusigess-eoyo?
Em podríeu arreglar les sabates?	이 신발을 고쳐 주시겠어요?; i sinbal-eul gochyeo jusigess-eoyo?
Em podria donar foc?	불 있으세요?; bul iss-euseyo?
Que teniu llumins o un encenedor?	성냥이나 라이터 있으세요?; seongnyang-ina laiteo iss-euseyo?
Que teniu un cendrer?	재떨이 있으세요?; jaetteol-i iss-euseyo?
Fuma puros vostè?	시가를 피우세요?; sigaleul piuseyo?
Fuma cigarrets vostè?	담배를 피우세요?; dambaeleul piuseyo?
Fuma amb pipa vostè?	파이프를 피우세요?; paipeuleul piuseyo?

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...