català » coreà | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [서른여섯] 대중 교통

36 [seoleun-yeoseos] daejung gyotong

On és la parada de l’autobús?	버스 정류장이 어디예요?; beoseu jeonglyujang-i eodiyeyo?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	어떤 버스가 시내로 가요?; eotteon beoseuga sinaelo gayo?
Quina línia he de prendre?	어떤 버스를 타야 해요?; eotteon beoseuleul taya haeyo?
Hauré de canviar d’autobús?	갈아타야 해요?; gal-ataya haeyo?
On he de canviar?	어디서 갈아타야 해요?; eodiseo gal-ataya haeyo?
Quant costa un bitllet?	표 한장이 얼마예요?; pyo hanjang-i eolmayeyo?
Quantes parades hi ha fins al centre?	시내까지 몇 정거장이에요?; sinaekkaji myeoch jeong-geojang-ieyo?
Heu de baixar aquí.	여기서 내리셔야 해요.; yeogiseo naelisyeoya haeyo.
Heu de baixar per darrere.	뒤로 내리셔야 해요.; dwilo naelisyeoya haeyo.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	다음 기차는 오 분 후에 와요.; da-eum gichaneun o bun hue wayo.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	다음 전철은 십 분 후에 와요.; da-eum jeoncheol-eun sib bun hue wayo.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	다음 버스는 십오 분 후에 와요.; da-eum beoseuneun sib-o bun hue wayo.
Quan passa el darrer tren?	마지막 기차가 언제예요?; majimag gichaga eonjeyeyo?
Quan passa el darrer tramvia?	마지막 전철이 언제예요?; majimag jeoncheol-i eonjeyeyo?
Quan passa el darrer autobús?	마지막 버스가 언제예요?; majimag beoseuga eonjeyeyo?
Que té bitllet?	표가 있어요?; pyoga iss-eoyo?
Bitllet? – No, no en tinc.	표요? – 아니요, 없어요.; pyoyo? – aniyo, eobs-eoyo.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	그럼 벌금을 내야 해요.; geuleom beolgeum-eul naeya haeyo.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?