català » hebreu | 18 [divuit] | Fer neteja

‫18 [שמונה עשרה]‬ ‫ניקוי הבית‬

18 [shmoneh essreh] niqui habait

Avui és dissabte.	‫היום יום שבת.‬; hayom yom shabat.
Avui tenim temps.	‫היום יש לנו זמן.‬; hayom yesh lanu zman.
Avui netegem l’apartament.	‫היום אנחנו מנקים את הבית.‬; hayom anaxnu menaqim et habait.
Jo netejo la cambra de bany.	‫אני מנקה את חדר האמבטיה.‬; ani menaqeh/menaqah et xadar ha'ambatiah.
El meu marit renta el cotxe.	‫בעלי רוחץ את המכונית.‬; ba'ali roxets et hamekhonit.
Els nens netegen les bicicletes.	‫הילדים מנקים את האופניים.‬; hayeladim menaqim et ha'ofanaim.
L’àvia rega les flors.	‫סבתא משקה את הפרחים.‬; savta mashqah et hapraxim.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	‫הילדים מסדרים את חדר הילדים.‬; hayeladim mesadrim et xadar hayeladim.
El meu marit ordena el seu escriptori.	‫בעלי מסדר את שולחן הכתיבה שלו.‬; ba'ali mesader et shulxan haktivah shelo.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	‫אני שם / ה את הכביסה במכונת כביסה.‬; ani ssam/ssameh et hakvisah bimkhonat kvisah.
(Jo) estenc la roba.	‫אני תולה את הכביסה.‬; ani toleh/tolah et hakvisah.
(Jo) planxo la roba.	‫אני מגהץ / צת את הבגדים הנקיים.‬; ani megahets/megahetset et habgadim haneqiim.
Les finestres estan brutes.	‫החלונות מלוכלכים.‬; haxalonot melukhlakhim.
El terra està brut.	‫הרצפה מלוכלכת.‬; haritspah melukhlekhet.
La vaixella és bruta.	‫הכלים מלוכלכים.‬; hakelim melukhlakhim.
Qui neteja les finestres?	‫מי מנקה את החלונות?‬; mi menaqeh et haxalonot?
Qui passa l’aspiradora?	‫מי שואב אבק?‬; mi sho'ev avaq?
Qui renta la vaixella?	‫מי שוטף את הכלים?‬; mi shotef et hakelim?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!