52 [cinquanta-dos] |
Als grans magatzems
|
![]() |
52 [پنجاه و دو] |
||
در فروشگاه
|
Anem als grans magatzems?
|
برویم به یک فروشگاه؟
beravim be yek forush-gâh?
|
||
Tinc alguns encàrrecs.
|
من باید خریدهایم را انجام دهم.
man bâyad kharid-hâyam râ anjâm daham.
|
||
Vull comprar moltes coses.
|
من میخواهم خیلی خرید کنم.
man mikhâham khyli kharid konam.
| ||
On són els articles d'oficina?
|
قسمت لوازم اداری کجا است؟
lavâzeme edâri kojâ hastand?
|
||
Necessito sobres i paper de cartes.
|
من پاکت نامه و کاغذ نامه لازم دارم.
man pâkate nâm-e va kâghaz-e nâm-e lâzem dâram.
|
||
Necessito llapis i marcadors.
|
من چند تا خودکار و ماژیک لازم دارم.
man chand khodkâr va mâjik lâzem dâram.
| ||
On són els mobles?
|
قسمت مبل ها کجاست؟
mobl-hâ kojâ hastand?
|
||
Necessito un armari i una calaixera.
|
من یک قفسه و یک دراور لازم دارم.
man yek ghafase va yek derâver lâzem dâram.
|
||
Necessito un escriptori i una prestatgeria.
|
من یک میز تحریر و یک قفسه ی کتاب لازم دارم.
man yek mize tahrir va yek ghafase-ye ketâb lâzem dâram.
| ||
On són les joguines?
|
قسمت اسباب بازیها کجاست؟
asbâb bâzi-hâ kojâ hastand?
|
||
Necessito una nina i un osset de peluix.
|
من یک عروسک و یک خرس پارچه ای لازم دارم.
man yek arusak va yek kherse parche-i lâzem dâram.
|
||
Necessito una pilota de futbol i un joc d'escacs.
|
من یک توپ فوتبال و یک تخته شطرنج لازم دارم.
man yek toop-pe footbâl va yek takhte shatranj lâzem dâram.
| ||
On són les eines?
|
قسمت ابزارآلات کجا است؟
abzâr âlât kojâ hastand?
|
||
Necessito un martell i unes alicates.
|
من یک چکش و یک انبردست لازم دارم.
man yek chak-kosh va yek anbordast lâzem dâram.
|
||
Necessito un trepant i un tornavís.
|
من یک دریل و یک آچار پیچ گوشتی لازم دارم.
man yek deril va yek âchâr lâzem dâram.
| ||
On són les joies?
|
قسمت جواهرات کجاست؟
javâherât kojâ hastand?
|
||
Necessito una cadena i una polsera.
|
من یک گردن بند و یک دست بند لازم دارم.
man yek gardanband va yek dastband lâzem dâram.
|
||
Necessito un anell i arracades.
|
من یک حلقه و گوشواره لازم دارم.
man yek halghe va gushvâre lâzem dâram.
| ||
Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homesLes dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent... |
Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby. El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl•labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma! |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - persa for beginners
|