Aprendre idiomes en línia!
previous page  up Table of contents  next page  | Free download MP3:  ALL  11-20  | Free Android app | Free iPhone app

Home  >   50languages.com   >   català   >   persa   >   Table of contents


18 [divuit]

Fer neteja

 


‫18 [هجده]‬

‫نظافت خانه‬

 

 
Avui és dissabte.
‫امروز شنبه است.‬
emrooz shanbe ast.
Avui tenim temps.
‫ما امروز وقت داریم.‬
mâ emrooz vaght dârim.
Avui netegem l'apartament.
‫امروز آپارتمان را تمیز می‌کنیم.‬
emrooz âpârtemân râ tamiz mikonim.
 
 
 
 
Jo netejo la cambra de bany.
‫من حمام را تمیز می‌کنم.‬
man hammâm râ tamiz mikonam.
El meu marit renta el cotxe.
‫شوهرم اتومبیل را می‌شوید.‬
show-haram otomobil râ mishu-yad.
Els nens netegen les bicicletes.
‫بچه‌ها دوچرخه‌ها را تمیز می‌کنند.‬
bache-hâ do-char-khe-hâ râ tamiz miko-nand.
 
 
 
 
L’àvia rega les flors.
‫مادربزرگ به گلها آب می‌دهد.‬
mâdar-bozorg be golhâ âb mi-dahad.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.
‫بچه‌ها اتاقشان را تمیز می‌کنند.‬
bache-hâ otâghe-shân râ tamiz miko-nand.
El meu marit ordena el seu escriptori.
‫شوهرم میز تحریرش را مرتب می‌کند.‬
show-haram mize tahri-rash râ moratab mikonad.
 
 
 
 
(Jo) poso la roba a la rentadora.
‫من لباسها را درون ماشین لباس شوئی می‌گذارم.‬
man lebâs-hâ râ darune mâshine lebâs-shui mirizam.
(Jo) estenc la roba.
‫من لباسها را آویزان می‌کنم.‬
man lebâs-hâ râ âvizân mikonam.
(Jo) planxo la roba.
‫من لباسها را اتو می‌کنم.‬
man lebâs-hâ râ otu mikonam.
 
 
 
 
Les finestres estan brutes.
‫پنجره‌ها کثیف هستند.‬
panjere-hâ kasif hastand.
El terra està brut.
‫کف اتاق کثیف است.‬
kafe otâgh kasif ast.
La vaixella està bruta.
‫ظرفها کثیف است.‬
zarf-hâ kasif ast.
 
 
 
 
Qui neteja les finestres?
‫کی پنجره‌ها را تمیز می‌کند؟‬
ki panjere-hâ râ tamiz mikonad?
Qui passa l'aspiradora?
‫کی جارو می‌کند؟‬
ki jâru mikonad?
Qui renta la vaixella?
‫کی ظرفها را می‌شوید؟‬
ki zarf-hâ râ mi-shu-yad?
 
 
 
 

previous page  up Table of contents  next page  | Free download MP3:  ALL  11-20  | Free Android app | Free iPhone app

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes,

els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!

previous page  up Table of contents  next page  | Free download MP3:  ALL  11-20  | Free Android app | Free iPhone app

 


Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only!
LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here.
Imprint - Impressum  © Copyright 2007 - 2018 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved.
Contact
book2 català - persa for beginners