català » coreà | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [일흔하나] 뭘 원해요

71 [ilheunhana] mwol wonhaeyo

Què voleu?	당신은 뭘 하기를 원해요?; dangsin-eun mwol hagileul wonhaeyo?
Voleu jugar a futbol?	당신은 축구하기를 원해요?; dangsin-eun chugguhagileul wonhaeyo?
Voleu visitar uns amics?	당신은 친구를 방문하기를 원해요?; dangsin-eun chinguleul bangmunhagileul wonhaeyo?
voler	원해요; wonhaeyo
No vull arribar tard.	저는 늦게 도착하는 것을 원하지 않아요.; jeoneun neujge dochaghaneun geos-eul wonhaji anh-ayo.
No hi vull anar.	저는 거기 가는 것을 원하지 않아요.; jeoneun geogi ganeun geos-eul wonhaji anh-ayo.
Vull anar a casa.	저는 집에 가기를 원해요.; jeoneun jib-e gagileul wonhaeyo.
Vull quedar-me a casa.	저는 집에 있기를 원해요.; jeoneun jib-e issgileul wonhaeyo.
Vull estar sol / -a.	저는 혼자 있기를 원해요.; jeoneun honja issgileul wonhaeyo.
Vols quedar-te aquí?	당신은 여기서 있기를 원해요?; dangsin-eun yeogiseo issgileul wonhaeyo?
Vols menjar aquí?	당신은 여기서 먹기를 원해요?; dangsin-eun yeogiseo meoggileul wonhaeyo?
Vols dormir aquí?	당신은 여기서 자기를 원해요?; dangsin-eun yeogiseo jagileul wonhaeyo?
Vol marxar demà?	당신은 내일 출발하는 것을 원해요?; dangsin-eun naeil chulbalhaneun geos-eul wonhaeyo?
Vol quedar-se fins a demà?	당신은 내일까지 있기를 원해요?; dangsin-eun naeilkkaji issgileul wonhaeyo?
Vol pagar el compte demà?	당신은 청구서를 내일에서야 지불하기를 원해요?; dangsin-eun cheong-guseoleul naeil-eseoya jibulhagileul wonhaeyo?
Voleu anar a la discoteca?	디스코장에 가기를 원해요?; diseukojang-e gagileul wonhaeyo?
Voleu anar al cinema?	영화관에 가기를 원해요?; yeonghwagwan-e gagileul wonhaeyo?
Vols anar a la cafeteria?	카페에 가기를 원해요?; kapee gagileul wonhaeyo?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!