català » coreà | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [쉰다섯] 일하기

55 [swindaseos] ilhagi

De què treballa vostè?	직업이 뭐예요?; jig-eob-i mwoyeyo?
El meu marit és metge.	우리 남편은 의사예요.; uli nampyeon-eun uisayeyo.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	저는 파트타임 간호사예요.; jeoneun pateutaim ganhosayeyo.
Aviat ens jubilarem.	우리는 곧 연금을 받을 거예요.; ulineun god yeongeum-eul bad-eul geoyeyo.
Però els impostos són alts.	하지만 세금이 많아요.; hajiman segeum-i manh-ayo.
I l’assegurança de salut és cara.	그리고 건강보험이 비싸요.; geuligo geongangboheom-i bissayo.
Què vols fer de gran?	당신은 나중에 뭐가 되고 싶어요?; dangsin-eun najung-e mwoga doego sip-eoyo?
M’agradaria ser enginyer.	저는 엔지니어가 되고 싶어요.; jeoneun enjinieoga doego sip-eoyo.
(jo) vull estudiar a la universitat.	저는 대학에 가고 싶어요.; jeoneun daehag-e gago sip-eoyo.
Sóc un becari / una becària.	저는 인턴이에요.; jeoneun inteon-ieyo.
No guanyo gaire.	저는 많이 벌지 않아요.; jeoneun manh-i beolji anh-ayo.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	저는 외국에서 인턴을 해요.; jeoneun oegug-eseo inteon-eul haeyo.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	이분이 제 사장님이에요.; ibun-i je sajangnim-ieyo.
Tinc bons companys de feina.	저는 좋은 동료들이 있어요.; jeoneun joh-eun donglyodeul-i iss-eoyo.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	우리는 늘 정오에 식당에 가요.; ulineun neul jeong-o-e sigdang-e gayo.
Estic buscant feina.	저는 일자리를 찾고 있어요.; jeoneun iljalileul chajgo iss-eoyo.
Estic desocupat des de fa un any.	저는 실업자가 된 지 이미 일 년 됐어요.; jeoneun sil-eobjaga doen ji imi il nyeon dwaess-eoyo.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	이 나라에는 실업자가 너무 많아요.; i nala-eneun sil-eobjaga neomu manh-ayo.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!