català » coreà | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [쉰둘] 백화점에서

52 [swindul] baeghwajeom-eseo

Anem als grans magatzems?	우리 백화점에 갈까요?; uli baeghwajeom-e galkkayo?
Tinc alguns encàrrecs.	저는 쇼핑을 해야 해요.; jeoneun syoping-eul haeya haeyo.
Vull comprar moltes coses.	저는 쇼핑을 많이 하고 싶어요.; jeoneun syoping-eul manh-i hago sip-eoyo.
On són els articles d’oficina?	사무용품들은 어디 있어요?; samuyongpumdeul-eun eodi iss-eoyo?
Necessito sobres i paper de cartes.	저는 편지봉투와 문구용품이 필요해요.; jeoneun pyeonjibongtuwa munguyongpum-i pil-yohaeyo.
Necessito llapis i marcadors.	저는 볼펜과 매직이 필요해요.; jeoneun bolpengwa maejig-i pil-yohaeyo.
On són els mobles?	가구는 어디 있어요?; gaguneun eodi iss-eoyo?
Necessito un armari i una calaixera.	저는 찬장과 서랍장이 필요해요.; jeoneun chanjang-gwa seolabjang-i pil-yohaeyo.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	저는 책상과 책장이 필요해요.; jeoneun chaegsang-gwa chaegjang-i pil-yohaeyo.
On són les joguines?	장난감은 어디 있어요?; jangnangam-eun eodi iss-eoyo?
Necessito una nina i un osset de peluix.	저는 인형과 곰인형이 필요해요.; jeoneun inhyeong-gwa gom-inhyeong-i pil-yohaeyo.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	저는 축구공과 체스 보드가 필요해요.; jeoneun chuggugong-gwa cheseu bodeuga pil-yohaeyo.
On són les eines?	연장은 어디 있어요?; yeonjang-eun eodi iss-eoyo?
Necessito un martell i unes alicates.	저는 망치와 펜치가 필요해요.; jeoneun mangchiwa penchiga pil-yohaeyo.
Necessito un trepant i un tornavís.	저는 드릴과 드라이버가 필요해요.; jeoneun deulilgwa deulaibeoga pil-yohaeyo.
On són les joies?	보석은 어디 있어요?; boseog-eun eodi iss-eoyo?
Necessito una cadena i una polsera.	저는 목걸이와 팔찌가 필요해요.; jeoneun moggeol-iwa paljjiga pil-yohaeyo.
Necessito un anell i arracades.	저는 반지와 귀걸이가 필요해요.; jeoneun banjiwa gwigeol-iga pil-yohaeyo.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...