català » coreà | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [열여덟] 집 청소

18 [yeol-yeodeolb] jib cheongso

Avui és dissabte.	오늘은 토요일이에요.; oneul-eun toyoil-ieyo.
Avui tenim temps.	우리는 오늘 시간이 있어요.; ulineun oneul sigan-i iss-eoyo.
Avui netegem l’apartament.	우리는 오늘 아파트를 청소하고 있어요.; ulineun oneul apateuleul cheongsohago iss-eoyo.
Jo netejo la cambra de bany.	저는 화장실을 청소하고 있어요.; jeoneun hwajangsil-eul cheongsohago iss-eoyo.
El meu marit renta el cotxe.	제 남편은 세차하고 있어요.; je nampyeon-eun sechahago iss-eoyo.
Els nens netegen les bicicletes.	아이들은 자전거를 닦고 있어요.; aideul-eun jajeongeoleul dakkgo iss-eoyo.
L’àvia rega les flors.	할머니는 꽃에 물을 주고 계세요.; halmeonineun kkoch-e mul-eul jugo gyeseyo.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	아이들은 아이들의 방을 치우고 있어요.; aideul-eun aideul-ui bang-eul chiugo iss-eoyo.
El meu marit ordena el seu escriptori.	제 남편은 자기의 책상을 정리하고 있어요.; je nampyeon-eun jagiui chaegsang-eul jeonglihago iss-eoyo.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	저는 빨래를 세탁기에 넣고 있어요.; jeoneun ppallaeleul setaggie neohgo iss-eoyo.
(Jo) estenc la roba.	저는 빨래를 널고 있어요.; jeoneun ppallaeleul neolgo iss-eoyo.
(Jo) planxo la roba.	저는 다림질을 하고 있어요.; jeoneun dalimjil-eul hago iss-eoyo.
Les finestres estan brutes.	창문들이 더러워요.; changmundeul-i deoleowoyo.
El terra està brut.	바닥이 더러워요.; badag-i deoleowoyo.
La vaixella és bruta.	그릇들이 더러워요.; geuleusdeul-i deoleowoyo.
Qui neteja les finestres?	누가 창문을 닦아요?; nuga changmun-eul dakk-ayo?
Qui passa l’aspiradora?	누가 청소기를 돌려요?; nuga cheongsogileul dollyeoyo?
Qui renta la vaixella?	누가 설거지를 해요?; nuga seolgeojileul haeyo?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!