català » persa | 81 [vuitanta-u] | Passat 1

‫81 [هشتاد و یک]‬ ‫ زمان گذشته 1‬

81 [hashtâd-o-yek] zamâne gozashte 1

escriure	‫نوشتن‬; neveshtan
Ell va escriure una carta.	‫او (مرد) یک نامه نوشت.‬; oo yek nâme nevesht.
I ella va escriure una postal.	‫و او (زن) یک کارت پستال نوشت.‬; va oo yek kârte postâl nevesht.
llegir	‫خواندن‬; khândan
Ell llegia una revista.	‫او (مرد) یک مجله خواند.‬; oo yek majale khând.
I ella llegia un llibre.	‫و او (زن) یک کتاب خواند.‬; va oo yek ketâb khând.
prendre / agafar	‫گرفتن‬; gereftan
Ell va prendre un cigarret.	‫او (مرد) یک سیگار برداشت.‬; oo yek sigâr bardâsht.
Ella va agafar un tros de xocolata.	‫او (زن) یک تکه شکلات برداشت.‬; oo yek tekeh shokolât bardâsht.
Ell era infidel, però ella era fidel.	‫او (مرد) بی وفا بود، اما او (زن) با وفا بود.‬; oo bivafâ bud, ammâ oo bâvafâ bud.
Ell era mandrós, però ella era treballadora.	‫او (مرد) تنبل بود، اما او (زن) کاری بود.‬; oo tanbal bud, ammâ oo kâri bud.
Ell era pobre, però ella era rica.	‫او (مرد) فقیر بود، اما او (زن) ثروتمند بود.‬; oo faghir bud, ammâ oo servatmand bud.
Ell no tenia diners, sinó deutes.	‫او (مرد) پول نداشت، بلکه بدهکار بود.‬; oo pool nadâsht, balke bedehkâr bud.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	‫او (مرد) شانس نداشت، بلکه بد شانس بود.‬; oo shâns nadâsht, balke bad shâns bud.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos.	‫او (مرد) موفق نبود، بلکه شکست خورد.‬; oo movaf-faghiati nadâsht, balke nâmovafagh bud.
Ell no era feliç, sinó infeliç.	‫او (مرد) راضی نبود، بلکه ناراضی بود.‬; oo râzi nabud, balke nârâzi bud.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	‫او (مرد) خوشحال نبود، بلکه ناراحت بود.‬; oo khoshbakht nabud, balke badbakht bud.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic.	‫او (مرد) دوست داشتنی نبود، بلکه ناخوشایند بود.‬; oo khosh barkhord nabud, balke badbarkhord bud.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!