català » neerlandès | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [vijfenzeventig] iets verklaren 1

Per què no ve vostè?	Waarom komt u niet?
El temps és molt dolent.	Het weer is zo slecht.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	Ik kom niet, omdat het weer zo slecht is.
Per què no ve?	Waarom komt hij niet?
No és convidat.	Hij is niet uitgenodigd.
No ve perquè no és convidat.	Hij komt niet, omdat hij niet is uitgenodigd.
Per què no véns?	Waarom kom je niet?
No tinc temps.	Ik heb geen tijd.
No vinc perquè no tinc temps.	Ik kom niet, omdat ik geen tijd heb.
Per què no et quedes?	Waarom blijf je niet?
Encara haig de treballar.	Ik moet nog werken.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	Ik blijf niet, omdat ik nog moet werken.
Per què se’n va ja?	Waarom gaat u al weg?
Estic cansat.	Ik ben moe.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	Ik ga weg, omdat ik moe ben.
Per què se’n va ja?	Waarom vertrekt u al?
Ja és tard.	Het is al laat.
Me’n vaig perquè ja és tard.	Ik vertrek, omdat het al laat is.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...