català » neerlandès | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [tweeënvijftig] In het winkelcentrum

Anem als grans magatzems?	Zullen we naar een winkelcentrum gaan?
Tinc alguns encàrrecs.	Ik moet gaan winkelen.
Vull comprar moltes coses.	Ik wil veel inkopen.
On són els articles d’oficina?	Waar zijn de kantoorartikelen?
Necessito sobres i paper de cartes.	Ik heb enveloppen en briefpapier nodig.
Necessito llapis i marcadors.	Ik heb pennen en viltstiften nodig.
On són els mobles?	Waar zijn de meubels?
Necessito un armari i una calaixera.	Ik heb een kast en een commode nodig.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Ik heb een bureau en een plank nodig.
On són les joguines?	Waar is het speelgoed?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Ik heb een pop en een teddybeer nodig.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Ik heb een voetbal en een schaakspel nodig.
On són les eines?	Waar is het gereedschap?
Necessito un martell i unes alicates.	Ik heb een hamer en een tang nodig.
Necessito un trepant i un tornavís.	Ik heb een boormachine en een schroevendraaier nodig.
On són les joies?	Waar is de juweliersafdeling?
Necessito una cadena i una polsera.	Ik heb een halsketting en een armband nodig.
Necessito un anell i arracades.	Ik heb een ring en oorbellen nodig.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...