català » neerlandès | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [zesendertig] Openbaar vervoer

On és la parada de l’autobús?	Waar is de bushalte?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	Welke bus rijdt er naar het centrum?
Quina línia he de prendre?	Welke bus moet ik nemen?
Hauré de canviar d’autobús?	Moet ik overstappen?
On he de canviar?	Waar moet ik overstappen?
Quant costa un bitllet?	Hoeveel kost een kaartje?
Quantes parades hi ha fins al centre?	Hoeveel haltes zijn het naar het centrum?
Heu de baixar aquí.	U moet hier uitstappen.
Heu de baixar per darrere.	U moet achteraan uitstappen.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	De volgende metro komt over 5 minuten.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	De volgende tram komt over 10 minuten.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	De volgende bus komt over 15 minuten.
Quan passa el darrer tren?	Wanneer gaat de laatste metro?
Quan passa el darrer tramvia?	Wanneer gaat de laatste tram?
Quan passa el darrer autobús?	Wanneer gaat de laatste bus?
Que té bitllet?	Heeft u een kaartje?
Bitllet? – No, no en tinc.	Een kaartje? – Nee, ik heb geen kaartje.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	Dan moet u een boete betalen.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?