català » xinès | 18 [divuit] | Fer neteja

18[十八] 打扫 房子

18 [Shíbā] dǎsǎo fángzi

Avui és dissabte.	今天 是 星期六 。; jīntiān shì xīngqíliù.
Avui tenim temps.	今天 我们 有 时间 。; Jīntiān wǒmen yǒu shíjiān.
Avui netegem l’apartament.	今天 我们 打扫 房子 。; Jīntiān wǒmen dǎsǎo fángzi.
Jo netejo la cambra de bany.	我 打扫 卫生间 。; Wǒ dǎsǎo wèishēngjiān.
El meu marit renta el cotxe.	我的 丈夫 洗 气车 。; Wǒ de zhàngfū xǐ qìchē.
Els nens netegen les bicicletes.	孩子们 擦 自行车 。; Háizimen cā zìxíngchē.
L’àvia rega les flors.	奶奶/姥姥 浇花 。 祖母/外祖母; Nǎinai/ lǎolao jiāo huā. Zǔmǔ/ wàizǔmǔ
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	孩子们 收拾 他们的 房间 。; háizimen shōushí tāmen de fángjiān.
El meu marit ordena el seu escriptori.	我丈夫 整理 他的 写字台 。; Wǒ zhàngfū zhěnglǐ tā de xiězìtái.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	我 把 脏衣服 放进 洗衣机 里 。; Wǒ bǎ zàng yīfú fàng jìn xǐyījī lǐ.
(Jo) estenc la roba.	我 晾 衣服 。; Wǒ liàng yīfú.
(Jo) planxo la roba.	我 熨 衣服 。; Wǒ yùn yīfú.
Les finestres estan brutes.	窗户 脏 了 。; Chuānghù zàngle.
El terra està brut.	地板 脏 了 。; Dìbǎn zàngle.
La vaixella és bruta.	餐具 脏 了 。; Cānjù zàngle.
Qui neteja les finestres?	谁 擦 窗户 ?; Shuí cā chuānghù?
Qui passa l’aspiradora?	谁 吸尘 ?; Shuí xī chén?
Qui renta la vaixella?	谁 刷 餐具 ?; Shuí shuā cānjù?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!