català » telugu | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [పద్దెనిమిది] ఇంటి పరిశుభ్రత

18 [Paddenimidi] Iṇṭi pariśubhrata

Avui és dissabte.	ఈరోజు శనివారము; Īrōju śanivāramu
Avui tenim temps.	ఈరోజు మా వద్ద సమయం ఉంది; Īrōju mā vadda samayaṁ undi
Avui netegem l’apartament.	ఈరోజు మేము అపార్ట్ మెంట్ ని శుభ్రం చేస్తున్నాము; Īrōju mēmu apārṭ meṇṭ ni śubhraṁ cēstunnāmu
Jo netejo la cambra de bany.	నేను స్నానాలగదిని శుభ్రం చేస్తున్నాను; Nēnu snānālagadini śubhraṁ cēstunnānu
El meu marit renta el cotxe.	మా శ్రీవారు కార్ ని కడుగుతున్నారు; Mā śrīvāru kār ni kaḍugutunnāru
Els nens netegen les bicicletes.	పిల్లలు సైకిళ్ళని శుభ్రపరుస్తున్నారు; Pillalu saikiḷḷani śubhraparustunnāru
L’àvia rega les flors.	బామ్మ / నాయనమ్మ / అమ్మమ్మ పూలమొక్కలకి నీళ్ళు పెడుతోంది; Bām'ma/ nāyanam'ma/ am'mam'ma pūlamokkalaki nīḷḷu peḍutōndi
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	పిల్లలు, పిల్లల గదిని శుభ్రం చేస్తున్నారు; Pillalu, pillala gadini śubhraṁ cēstunnāru
El meu marit ordena el seu escriptori.	నా భర్త ఆయన డెస్క్ ని శుభ్రపరుచుకుంటున్నారు; Nā bharta āyana ḍesk ni śubhraparucukuṇṭunnāru
(Jo) poso la roba a la rentadora.	నేను వాషింగ్ మెషీన్ లో ఉతికే బట్టలను వేస్తున్నాను; Nēnu vāṣiṅg meṣīn lō utikē baṭṭalanu vēstunnānu
(Jo) estenc la roba.	నేను ఉతికిన బట్టలను ఆరవేస్తున్నాను; Nēnu utikina baṭṭalanu āravēstunnānu
(Jo) planxo la roba.	నేను బట్టలను ఇస్త్రీ చేస్తున్నాను; Nēnu baṭṭalanu istrī cēstunnānu
Les finestres estan brutes.	కిటికీలు మురికిగా ఉన్నాయి; Kiṭikīlu murikigā unnāyi
El terra està brut.	నేల మురికిగా ఉంది; Nēla murikigā undi
La vaixella és bruta.	గిన్నెలు మురికిగా ఉన్నాయి; Ginnelu murikigā unnāyi
Qui neteja les finestres?	కిటికీలను ఎవరు శుభ్రం చేస్తారు?; Kiṭikīlanu evaru śubhraṁ cēstāru?
Qui passa l’aspiradora?	వ్యాక్యూమ్ ఎవరు చేస్తారు?; Vyākyūm evaru cēstāru?
Qui renta la vaixella?	గిన్నెలు ఎవరు కడుగుతారు?; Ginnelu evaru kaḍugutāru?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!