català » kazakh | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [елу тоғыз] Поштада

59 [elw toğız] Poştada

On és l’oficina de correus més propera?	Ең жақын пошта қайда?; Eñ jaqın poşta qayda?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Келесі поштаға дейін алыс па?; Kelesi poştağa deyin alıs pa?
On és la bústia més pròxima?	Ең жақын пошта жәшігі қайда?; Eñ jaqın poşta jäşigi qayda?
Necessito alguns segells.	Маған біраз пошта маркалары керек.; Mağan biraz poşta markaları kerek.
Per a una postal i una carta.	Ашық хат пен жәй хатқа арналған.; Aşıq xat pen jäy xatqa arnalğan.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Америкаға пошта алымы қанша тұрады?; Amerïkağa poşta alımı qanşa turadı?
Quant pesa el paquet?	Пакеттің салмағы қандай?; Pakettiñ salmağı qanday?
Que el puc enviar per via aèria?	Оны әуе поштасымен жіберуге бола ма?; Onı äwe poştasımen jiberwge bola ma?
Quant de temps triga fins que arriba?	Қанша уақытта жетеді?; Qanşa waqıtta jetedi?
On puc trucar?	Қай жерден қоңырау шалуға болады?; Qay jerden qoñıraw şalwğa boladı?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Ең жақын телефон үйшігі қайда?; Eñ jaqın telefon üyşigi qayda?
Que té una targeta de telèfon?	Сізде телефон картасы бар ма?; Sizde telefon kartası bar ma?
Que té una guia telefònica?	Сізде телефон кітабы бар ма?; Sizde telefon kitabı bar ma?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Австрияның кодын білесіз бе?; Avstrïyanıñ kodın bilesiz be?
Un moment, vaig a veure.	Бір секунд, қазір көрейін.; Bir sekwnd, qazir köreyin.
La línia està sempre ocupada.	Желі үнемі бос емес.; Jeli ünemi bos emes.
Quin número ha marcat vostè?	Қандай нөмірді тердіңіз?; Qanday nömirdi terdiñiz?
Primer ha de marcar el zero!	Алдымен нөлді теруіңіз керек!; Aldımen nöldi terwiñiz kerek!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...