Aprendre idiomes en línia!

Home  >   50languages.com   >   català   >   armeni   >   Table of contents


59 [cinquanta-nou]

A l'oficina de correus

 


59 [հիսունինը]

փոստում

 

 
On és l'oficina de correus més propera?
Որտե՞ղ է մոտակա փոստը:
Vorte՞gh e motaka p’vosty
Quina és la distància fins a l'oficina de correus més pròxima?
Մոտակա փոստը հեռու է այստեղից:
Motaka p’vosty herru e aysteghits’
On és la bústia més pròxima?
Որտե՞ղ է մոտակա փոստարկղը:
Vorte՞gh e motaka p’vostarkghy
 
 
 
 
Necessito alguns segells.
Ինձ մի քանի նամականիշ է հարկավոր:
Indz mi k’ani namakanish e harkavor
Per a una postal i una carta.
Մի բացիկի և նամակի համար:
Mi bats’iki yev namaki hamar
Quant costa el franqueig per a Amèrica?
Ի՞նչ արժե փոստային արժեքը մինչև Ամերիկա:
I՞nch’ arzhe p’vostayin arzhek’y minch’yev Amerika
 
 
 
 
Quant pesa el paquet?
Ծանրոցը ի՞նչ ծանրություն ունի:
Tsanrots’y i՞nch’ tsanrut’yun uni
Que el puc enviar per via aèria?
Կարո՞ղ եմ օդային ճանապարհով ուղարկել:
Karo՞gh yem odayin chanaparhov ugharkel
Quant de temps triga fins que arriba?
Ինչքա՞ն կտևի մինչև հասնի:
Inch’k’a՞n ktevi minch’yev hasni
 
 
 
 
On puc trucar?
Որտեղի՞ց կարող եմ զանգահարել:
Vorteghi՞ts’ karogh yem zangaharel
On és la cabina telefònica més pròxima?
Որտե՞ղ է մոտակա հեռախոսախցիկը:
Vorte՞gh e motaka herrakhosakhts’iky
Que té una targeta de telèfon?
Հեռախոսի քարտեր ունե՞ք:
Herrakhosi k’arter une՞k’
 
 
 
 
Que té una guia telefònica?
Հեռախոսի համարների գիրք ունե՞ք:
Herrakhosi hamarneri girk’ une՞k’
Sap el codi per trucar a Àustria?
Ավստրիայի միջքաղաքային կոդը գիտե՞ք:
Avstriayi mijk’aghak’ayin kody gite՞k’
Un moment, vaig a veure.
Մեկ վայրկյան, ես նայեմ:
Mek vayrkyan, yes nayem
 
 
 
 
La línia està sempre ocupada.
Գիծը միշտ զբաղված է:
Gitsy misht zbaghvats e
Quin número ha marcat vostè?
Ո՞ր հեռախոսահամարն եք զանգահարել:
VO՞r herrakhosahamarn yek’ zangaharel
Primer ha de marcar el zero!
Դուք պետք է սկզբում զրո հավաքեք:
Duk’ petk’ e skzbum zro havak’yek’
 
 
 
 


Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit.

Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al•leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.

 


Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only!
LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here.
Imprint - Impressum  © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved.
Contact
book2 català - armeni for beginners