58 [cinquanta-vuit] |
Les parts del cos
|
![]() |
58 [հիսունութ] |
||
մարմնի մասեր
|
Dibuixo un home.
|
Ես մի մարդ եմ նկարում:
Yes mi mard yem nkarum
|
||
Primer el cap.
|
Սկզբում գլուխը:
Skzbum glukhy
|
||
L'home porta un barret.
|
Այդ մարդը գլխարկ է դրել:
Ayd mardy glkhark e drel
| ||
Els cabells no es veuen.
|
Մազերը չեն երևում:
Mazery ch’yen yerevum
|
||
Les orelles tampoc es veuen.
|
Ականջները նույնպես չեն երևում:
Akanjnery nuynpes ch’yen yerevum
|
||
L’esquena tampoc es veu.
|
Մեջքը նույնպես չի երևում:
Mejk’y nuynpes ch’i yerevum
| ||
Dibuixo els ulls i la boca.
|
Ես նկարում եմ աչքերը և բերանը:
Yes nkarum yem ach’k’yery yev berany
|
||
L'home balla i riu.
|
Մարդը պարում է և ծիծաղում:
Mardy parum e yev tsitsaghum
|
||
L'home té un nas llarg.
|
Մարդը երկար քիթ ունի:
Mardy yerkar k’it’ uni
| ||
(Ell) porta un bastó a les mans.
|
Նրա ձեռքին մի փայտ կա:
Nra dzerrk’in mi p’ayt ka
|
||
També porta una bufanda al voltant del coll.
|
Նրա պարանոցին մի շարֆ է փաթաթած:
Nra paranots’in mi sharf e p’at’at’ats
|
||
És l’hivern i fa fred.
|
Ձմեռ է և ցուրտ:
Dzmerr e yev ts’urt
| ||
Els braços són musculats.
|
Ձեռքերը ամրակազմ են:
Dzerrk’yery amrakazm yen
|
||
Les cames són musculoses.
|
Ոտքերը նույնպես ամրակազմ են:
Votk’yery nuynpes amrakazm yen
|
||
L’home és de neu.
|
Մարդը ձյունից է պատրաստված:
Mardy dzyunits’ e patrastvats
| ||
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.
|
Նա վարտիք և վերարկու չի կրում:
Na vartik’ yev verarku ch’i krum
|
||
Però l’home no té fred.
|
Բայց մարդը չի մրսում:
Bayts’ mardy ch’i mrsum
|
||
És un ninot de neu.
|
Նա ձնեմարդ է:
Na dznemard e
| ||
La llengua dels nostres avantpassatsEls idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici... |
Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby. El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l! |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - armeni for beginners
|