català » georgià | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [სამოცდათხუთმეტი] დასაბუთება

75 [samotsdatkhutmet'i] dasabuteba

Per què no ve vostè?	რატომ არ მოდიხართ?; rat'om ar modikhart?
El temps és molt dolent.	ძალიან ცუდი ამინდია.; dzalian tsudi amindia.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	არ მოვდივარ, რადგან ასეთი ავდარია.; ar movdivar, radgan aseti avdaria.
Per què no ve?	რატომ არ მოდის?; rat'om ar modis?
No és convidat.	ის არ არის დაპატიჟებული.; is ar aris dap'at'izhebuli.
No ve perquè no és convidat.	ის არ მოდის, რადგან არ არის დაპატიჟებული.; is ar modis, radgan ar aris dap'at'izhebuli.
Per què no véns?	რატომ არ მოდიხარ?; rat'om ar modikhar?
No tinc temps.	დრო არ მაქვს.; dro ar makvs.
No vinc perquè no tinc temps.	არ მოვდივარ, რადგან დრო არ მაქვს.; ar movdivar, radgan dro ar makvs.
Per què no et quedes?	რატომ არ რჩები?; rat'om ar rchebi?
Encara haig de treballar.	კიდევ მაქვს სამუშაო.; k'idev makvs samushao.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	არ ვრჩები, რადგან კიდევ მაქვს სამუშაო.; ar vrchebi, radgan k'idev makvs samushao.
Per què se’n va ja?	უკვე მიდიხართ?; uk've midikhart?
Estic cansat.	დაღლილი ვარ.; daghlili var.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	მივდივარ, რადგან დაღლილი ვარ.; mivdivar, radgan daghlili var.
Per què se’n va ja?	რატომ მიემგზავრებით უკვე?; rat'om miemgzavrebit uk've?
Ja és tard.	უკვე გვიან არის.; uk've gvian aris.
Me’n vaig perquè ja és tard.	მივემგზავრები, რადგან გვიანია.; mivemgzavrebi, radgan gviania.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...