Llengües romàniques

700 milions de persones tenen una llengua romànica com a llengua pròpia. Així doncs, el grup de llengües romàniques és un de les més importants de tot el món. Les llengües romàniques pertanyen a la família lingüística indoeuropea. Totes les llengües romàniques tenen el seu origen en el llatí. O sigui que són descendents de la llengua de l'Antiga Roma. La base de totes les llengües romàniques va ser el llatí vulgar. Per tal s'entén el llatí parlat durant l'Antiguitat tardana. El llatí vulgar es va estendre per tot Europa gràcies a les conquestes romanes. A partir d'ell es van generar les llengües i dialectes romàniques. El propi llatí és una llengua itàlica. En total, hi ha aproximadament quinze llengües romàniques. El nombre exacte és difícil de determinar. Moltes vegades és difícil decidir si ens trobem davant d'una llengua o un dialecte. Algunes llengües romàniques han desaparegut amb el pas del temps. Però també han aparegut noves llengües de filiació romànica. Són les llengües criolles. Avui, l'espanyol és la llengua romànica amb més presència al món. Té més de 380 milions de parlants a tot el planeta. Les llengües romàniques són molt interessants per als científics. Ja que la història d'aquest grup lingüístic està ben documentada. Des de fa 2.500 anys hi ha textos llatins o romànics. Basant-se en els textos, els lingüistes investiguen la gestació de les llengües particulars. Així es poden estudiar les regles que expliquen el desenvolupament de les llengües. Moltes de les conclusions obtingudes es poden extrapolar a altres llengües. La gramàtica de les llengües romàniques es construeix de manera anàloga. Però, sobretot, el vocabulari de totes elles és molt semblant. Si es parla una llengua romànica es pot aprendre una altra amb relativa facilitat. Gràcies, llatí!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El japonès és, sens dubte, un dels idiomes més fascinants que existeixen. Són molts el que consideren el seu sistema d’escriptura especialment interessant. Està compost pels ideogrames xinesos i dos silabaris. Una altra característica del japonès és que té varis dialectes, els quals, en molts casos, es diferencien significativament els uns dels altres. Pel que és possible que dues persones de diferents regions no puguin entendre’s entre elles. El japonès té, a més, un accent melòdic. Per tant, si cal emfatitzar una paraula, aquesta no es menciona més fortament.

Els matissos dels seus sons són molt variats. Aproximadament uns 130 milions de persones parlen el japonès. La majoria dels seus parlants són, naturalment, del Japó, encara que també s’hi poden trobar grans grups de parlants de japonès al Brasil i a Nortamèrica. Aquests parlants són els descendents d’immigrants japonessos. Com a segona llengua el parlen relativament poques persones. I aquest és justament un dels motius pel que hauriem d’aprendre aquest impressionant idioma!