català » grec | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [ενενήντα ένα] Δευτερεύουσες προτάσεις με ότι 1

91 [enenḗnta éna] Deutereúouses protáseis me óti 1

El temps probablement serà millor demà.	Ο καιρός ίσως βελτιωθεί αύριο.; O kairós ísōs beltiōtheí aúrio.
Com ho sap?	Πώς το ξέρετε αυτό; Pṓs to xérete autó?
Espero que serà millor.	Ελπίζω ότι θα βελτιωθεί.; Elpízō óti tha beltiōtheí.
Segur que vindrà (ell).	Σίγουρα θα έρθει.; Sígoura tha érthei.
És segur?	Είναι σίγουρο; Eínai sígouro?
Sé que vindrà.	Ξέρω ότι θα έρθει.; Xérō óti tha érthei.
Segur que trucarà.	Σίγουρα θα τηλεφωνήσει.; Sígoura tha tēlephōnḗsei.
De debò?	Αλήθεια; Alḗtheia?
Crec que trucarà.	Πιστεύω ότι θα τηλεφωνήσει.; Pisteúō óti tha tēlephōnḗsei.
El vi probablement és vell.	Το κρασί είναι σίγουρα παλιό.; To krasí eínai sígoura palió.
N’està segur?	Το ξέρετε σίγουρα αυτό; To xérete sígoura autó?
Suposo que és vell.	Υποθέτω ότι είναι παλιό.; Ypothétō óti eínai palió.
El nostre cap és ben plantat.	Το αφεντικό μας έχει ωραία εμφάνιση.; To aphentikó mas échei ōraía emphánisē.
Vol dir?	Βρίσκετε; Brískete?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Βρίσκω μάλιστα ότι είναι πολύ ωραίος.; Brískō málista óti eínai polý ōraíos.
El cap segur que té una xicota.	Το αφεντικό έχει σίγουρα φίλη.; To aphentikó échei sígoura phílē.
Ho creu de debò?	Αλήθεια το πιστεύετε; Alḗtheia to pisteúete?
És ben possible que tingui una xicota.	Είναι πολύ πιθανό ότι έχει φίλη.; Eínai polý pithanó óti échei phílē.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...