català » grec | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [εβδομήντα ένα] θέλω κάτι

71 [ebdomḗnta éna] thélō káti

Què voleu?	Τι θέλετε; Ti thélete?
Voleu jugar a futbol?	Θέλετε να παίξετε ποδόσφαιρο; Thélete na paíxete podósphairo?
Voleu visitar uns amics?	Θέλετε να επισκεφτούμε φίλους; Thélete na episkephtoúme phílous?
voler	θέλω; thélō
No vull arribar tard.	Δεν θέλω να αργήσω.; Den thélō na argḗsō.
No hi vull anar.	Δεν θέλω να πάω.; Den thélō na páō.
Vull anar a casa.	Θέλω να πάω σπίτι.; Thélō na páō spíti.
Vull quedar-me a casa.	Θέλω να μείνω (στο) σπίτι.; Thélō na meínō (sto) spíti.
Vull estar sol / -a.	Θέλω να μείνω μόνος / μόνη.; Thélō na meínō mónos / mónē.
Vols quedar-te aquí?	Θέλεις να μείνουμε εδώ; Théleis na meínoume edṓ?
Vols menjar aquí?	Θέλεις να φάμε εδώ; Théleis na pháme edṓ?
Vols dormir aquí?	Θέλεις να κοιμηθούμε εδώ; Théleis na koimēthoúme edṓ?
Vol marxar demà?	Θέλετε να φύγετε αύριο; Thélete na phýgete aúrio?
Vol quedar-se fins a demà?	Θέλετε να μείνετε ως αύριο; Thélete na meínete ōs aúrio?
Vol pagar el compte demà?	Θέλετε να πληρώσετε αύριο το λογαριασμό; Thélete na plērṓsete aúrio to logariasmó?
Voleu anar a la discoteca?	Θέλετε να πάμε στη ντίσκο; Thélete na páme stē ntísko?
Voleu anar al cinema?	Θέλετε να πάμε σινεμά; Thélete na páme sinemá?
Vols anar a la cafeteria?	Θέλετε να πάμε στην καφετέρια; Thélete na páme stēn kaphetéria?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!