català » grec | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [δεκαοκτώ] Καθαρισμός σπιτιού

18 [dekaoktṓ] Katharismós spitioú

Avui és dissabte.	Σήμερα είναι Σάββατο.; Sḗmera eínai Sábbato.
Avui tenim temps.	Σήμερα έχουμε χρόνο.; Sḗmera échoume chróno.
Avui netegem l’apartament.	Σήμερα καθαρίζουμε το σπίτι.; Sḗmera katharízoume to spíti.
Jo netejo la cambra de bany.	(Εγώ) καθαρίζω το μπάνιο.; (Egṓ) katharízō to mpánio.
El meu marit renta el cotxe.	Ο άντρας μου πλένει το αυτοκίνητο.; O ántras mou plénei to autokínēto.
Els nens netegen les bicicletes.	Τα παιδιά καθαρίζουν τα ποδήλατα.; Ta paidiá katharízoun ta podḗlata.
L’àvia rega les flors.	Η γιαγιά ποτίζει τα λουλούδια.; Ē giagiá potízei ta louloúdia.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Τα παιδιά τακτοποιούν το παιδικό δωμάτιο.; Ta paidiá taktopoioún to paidikó dōmátio.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Ο άντρας μου τακτοποιεί το γραφείο του.; O ántras mou taktopoieí to grapheío tou.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	(Εγώ) βάζω τα ρούχα στο πλυντήριο.; (Egṓ) bázō ta roúcha sto plyntḗrio.
(Jo) estenc la roba.	(Εγώ) απλώνω τα ρούχα.; (Egṓ) aplṓnō ta roúcha.
(Jo) planxo la roba.	(Εγώ) σιδερώνω τα ρούχα.; (Egṓ) siderṓnō ta roúcha.
Les finestres estan brutes.	Τα παράθυρα είναι βρώμικα.; Ta paráthyra eínai brṓmika.
El terra està brut.	Το πάτωμα είναι βρώμικο.; To pátōma eínai brṓmiko.
La vaixella és bruta.	Τα πιάτα είναι βρώμικα.; Ta piáta eínai brṓmika.
Qui neteja les finestres?	Ποιος καθαρίζει τα παράθυρα; Poios katharízei ta paráthyra?
Qui passa l’aspiradora?	Ποιος βάζει ηλεκτρική σκούπα; Poios bázei ēlektrikḗ skoúpa?
Qui renta la vaixella?	Ποιος πλένει τα πιάτα; Poios plénei ta piáta?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!