català » grec | 12 [dotze] | Les begudes

12 [δώδεκα] Ποτά

12 [dṓdeka] Potá

(Jo) bec te.	(Εγώ) Πίνω τσάι.; (Egṓ) Pínō tsái.
(Jo) bec cafè.	(Εγώ) Πίνω καφέ.; (Egṓ) Pínō kaphé.
(Jo) bec aigua mineral.	(Εγώ) Πίνω μεταλλικό νερό.; (Egṓ) Pínō metallikó neró.
Que beus te de llimona?	Πίνεις το τσάι με λεμόνι; Píneis to tsái me lemóni?
Que beus cafè amb sucre?	Πίνεις τον καφέ με ζάχαρη; Píneis ton kaphé me zácharē?
Que beus aigua amb gel?	Πίνεις το νερό με πάγο; Píneis to neró me págo?
Hi ha una festa aquí.	Εδώ γίνεται ένα πάρτι.; Edṓ gínetai éna párti.
La gent beu xampany.	Ο κόσμος πίνει σαμπάνια.; O kósmos pínei sampánia.
La gent beu vi i cervesa.	Ο κόσμος πίνει κρασί και μπύρα.; O kósmos pínei krasí kai mpýra.
Que beus alcohol?	Πίνεις αλκοόλ; Píneis alkoól?
Que beus whisky?	Πίνεις ουίσκι; Píneis ouíski?
Que beus Coca-Cola amb rom?	Πίνεις Coca-Cola με ρούμι; Píneis Coca-Cola me roúmi?
No m’agrada el xampany.	Δεν μου αρέσει η σαμπάνια.; Den mou arései ē sampánia.
No m’agrada el vi.	Δεν μου αρέσει το κρασί.; Den mou arései to krasí.
No m’agrada la cervesa.	Δεν μου αρέσει η μπύρα.; Den mou arései ē mpýra.
Al nadó li agrada la llet.	Στο μωρό αρέσει το γάλα.; Sto mōró arései to gála.
Al nen / A la nena li agrada el cacau i el suc de poma.	Στο παιδί αρέσει το κακάο και ο χυμός μήλου.; Sto paidí arései to kakáo kai o chymós mḗlou.
A les dones els agrada el suc de taronja i el suc d’aranja.	Στη γυναίκα αρέσει ο χυμός πορτοκάλι και ο χυμός γκρέιπφρουτ.; Stē gynaíka arései o chymós portokáli kai o chymós nkréipphrout.

Les dones parlen de forma diferent als homes

Tothom sap que dones i homes són diferents. Però sabies que també parlen diferent? Així ho han reflectit múltiples estudis. Les dones utilitzen altres patrons discursius. Freqüentment s'expressen de forma més indirecta i reservada. Els homes, en canvi, normalment parlen amb un llenguatge clar i directe. Però també els temes sobre els quals conversen són diferents. Els homes parlen majoritàriament sobre les notícies, l'economia i l'esport. Les dones s'inclinen pels temes socials com la família i la salut. Als homes els agrada parlar de fets. Les dones prefereixen parlar de persones. Es notori que les dones es decanten per una llengua ‘feble’. Això vol dir que s'expressen amb més cura i cortesia. Les dones també fan més preguntes. Probablement busquen garantir així l'harmonia i evitar els conflictes. A més, les dones tenen un vocabulari més ampli a l'hora de parlar de sentiments. Per als homes la conversa és sovint un tipus de competició. El seu llenguatge és clarament més provocador i agressiu. I els homes utilitzen diàriament moltes menys paraules que les dones. Molts investigadors asseguren que això és degut a la composició del cervell. Perquè el cervell d'homes i dones és diferent. És a dir, els seus centres de parla estan estructurats de manera diferent. Però és probable que hi hagi altres factors que determinen igualment el nostre llenguatge. La ciència no ha investigat aquesta àrea durant molt de temps. I malgrat el que s'ha dit, homes i dones no parlen idiomes completament diferents. Per tant no hi hauria d'haver malentesos. Hi ha moltes estratègies que garanteixen una comunicació exitosa. El més senzill és: escoltar amb més atenció!