70 [setanta] |
agradar alguna cosa
|
![]() |
70 [тIокIищрэ пшIырэ] |
||
Зыгорэ пшIоигъон
|
Que li agradaria fumar a vostè?
|
Тутын уешъо пшIоигъуа?
Tutyn uesho pshIoigua?
|
||
Que li agradaria ballar a vostè?
|
Укъашъо пшIоигъуа?
Ukasho pshIoigua?
|
||
Que li agradaria passejar a vostè?
|
УтезекIухьанэу пшIоигъуа?
UtezekIuh'anjeu pshIoigua?
| ||
M’agradaria fumar.
|
Сэ тутын сешъо сшIоигъуагъ.
Sje tutyn sesho sshIoiguag.
|
||
Voldries un cigarret?
|
Сигарет уфая?
Sigaret ufaja?
|
||
(Ell) voldria foc.
|
Ар (хъулъфыгъ) сырныч фай.
Ar (hulfyg) syrnych faj.
| ||
M’agradaria beure alguna cosa.
|
Зыгорэм сешъонэу сыфай.
Zygorjem seshonjeu syfaj.
|
||
M’agradaria menjar alguna cosa.
|
Зыгорэ сшхы сшIоигъу.
Zygorje sshhy sshIoigu.
|
||
M’agradaria descansar una mica.
|
ТIэкIу зызгъэпсэфы сшIоигъу.
TIjekIu zyzgjepsjefy sshIoigu.
| ||
M’agradaria preguntar-li una cosa.
|
Сэ зыгорэм сыкъыкIэупчIэ сшIоигъу.
Sje zygorjem sykykIjeupchIje sshIoigu.
|
||
M’agradaria demanar-li una cosa.
|
Сэ зыгорэкIэ сыкъыолъэIу сшIоигъу.
Sje zygorjekIje sykyoljeIu sshIoigu.
|
||
M’agradaria convidar-li a una cosa.
|
Сэ зыгорэм уезгъэблагъэ сшIоигъу.
Sje zygorjem uezgjeblagje sshIoigu.
| ||
Què li agradaria prendre, si us plau?
|
Сыд о пшIоигъуагъ?
Syd o pshIoiguag?
|
||
Voldria un cafè?
|
Кофе уфэягъа?
Kofe ufjejaga?
|
||
O preferiria un te?
|
Хьауми щаймэ нахьышIуа?
H'aumi shhajmje nah'yshIua?
| ||
Ens agradaria anar a casa.
|
Тэ унэм тыкIожьы тшIоигъуагъ.
Tje unjem tykIozh'y tshIoiguag.
|
||
Voleu un taxi?
|
Такси шъуфая?
Taksi shufaja?
|
||
Voldrien trucar per telèfon.
|
Ахэр телефонкIэ теохэ ашIоигъуагъ.
Ahjer telefonkIje teohje ashIoiguag.
| ||
Dues llengües = dos centres lingüístics!El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge... |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - circassià for beginners
|