català » circassià | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [тIокIищрэ пшIыкIузырэ] Зыгорэм фэен

71 [tIokIishhrje pshIykIuzyrje] Zygorjem fjeen

Què voleu?	Сыд шъузыфаер?; Syd shuzyfaer?
Voleu jugar a futbol?	Футбол шъуешIэнэу шъуфая?; Futbol shueshIjenjeu shufaja?
Voleu visitar uns amics?	Шъуиныбджэгъухэр зэжъугъэлъэгъухэ шъушIоигъуа?; Shuinybdzhjeguhjer zjezhugjeljeguhje shushIoigua?
voler	фэен / шIоигъон; fjeen / shIoigon
No vull arribar tard.	КIасэу сыкъэкIожьы сшIоигъоп.; KIasjeu sykjekIozh'y sshIoigop.
No hi vull anar.	Ащ сыкIонэу сыфаеп.; Ashh sykIonjeu syfaep.
Vull anar a casa.	Унэм сыкIожьы сшIоигъу.; Unjem sykIozh'y sshIoigu.
Vull quedar-me a casa.	Унэм сыкъинэ сшIоигъу.; Unjem sykinje sshIoigu.
Vull estar sol / -a.	Сизакъоу сыкъанэ сшIоигъу.; Sizakou sykanje sshIoigu.
Vols quedar-te aquí?	Мыщ укъанэ пшIоигъуа?; Myshh ukanje pshIoigua?
Vols menjar aquí?	Мыщ ущышхэ пшIоигъуа?; Myshh ushhyshhje pshIoigua?
Vols dormir aquí?	Мыщ ущычъые пшIоигъуа?; Myshh ushhychye pshIoigua?
Vol marxar demà?	Неущ шъуежьэжьы шъушIоигъуа?; Neushh shuezh'jezh'y shushIoigua?
Vol quedar-se fins a demà?	Неущ нэсэ шъукъанэ шъушIоигъуа?; Neushh njesje shukanje shushIoigua?
Vol pagar el compte demà?	Счётыр неущ къэптымэ пшIоигъуа?; Schjotyr neushh kjeptymje pshIoigua?
Voleu anar a la discoteca?	Дискотекэм шъукIонэу шъуфая?; Diskotekjem shukIonjeu shufaja?
Voleu anar al cinema?	Кином шъукIонэу шъуфая?; Kinom shukIonjeu shufaja?
Vols anar a la cafeteria?	Кафем шъукIонэу шъуфая?; Kafem shukIonjeu shufaja?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!