català » circassià | 56 [cinquanta-sis] | Els sentiments

56 [шъэныкъорэ хырэ] ЗэхашIэр

56 [shjenykorje hyrje] ZjehashIjer

Tenir ganes	Фэен / шIоигъон.; Fjeen / shIoigon.
Tenim ganes.	Тэ тыфай / тшIоигъу.; Tje tyfaj / tshIoigu.
No tenim ganes.	Тэ тыфаеп / тшIоигъоп.; Tje tyfaep / tshIoigop.
Tenir por	Щынэн; Shhynjen
(Jo) tinc por.	Сэ сэщынэ.; Sje sjeshhynje.
(Jo) no tinc por.	Сэ сыщынэрэп.; Sje syshhynjerjep.
Tenir temps	Уахътэ иIэн.; Uahtje iIjen.
(Ell) té temps.	Ащ (хъулъфыгъ) уахътэ иI.; Ashh (hulfyg) uahtje iI.
(Ell) no té temps.	Ащ (хъулъфыгъ) уахътэ иIэп.; Ashh (hulfyg) uahtje iIjep.
Avorrir-se	Зэщын.; Zjeshhyn.
(Ella) s’avorreix.	Ар (бзылъфыгъ) мэзэщы.; Ar (bzylfyg) mjezjeshhy.
(Ella) no s’avorreix.	Ар (бзылъфыгъ) зэщырэп.; Ar (bzylfyg) zjeshhyrjep.
Tenir gana	МэлэкIэн; MjeljekIjen
Teniu gana?	Шъо шъумэлакIа?; Sho shumjelakIa?
Que no teniu gana?	Шъо шъумэлакIэба?; Sho shumjelakIjeba?
Tenir set	Псы фэлIэн; Psy fjelIjen
(Ells / Elles) tenen set.	Ахэр псы фэлIэх.; Ahjer psy fjelIjeh.
No tenen set.	Ахэр псы фалIэхэрэп.; Ahjer psy falIjehjerjep.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...