55 [cinquanta-cinc] |
Treballar
|
![]() |
55 [шъэныкъорэ тфырэ] |
||
Лэжьэн / Iоф шIэн
|
De què treballa vostè?
|
Сыд уисэнэхьатэу улажьэрэ?
Syd uisjenjeh'atjeu ulazh'jerje?
|
||
El meu marit és metge.
|
Сишъхьагъусэ (силI) исэнэхьаткIэ врач.
Sishh'agusje (silI) isjenjeh'atkIje vrach.
|
||
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.
|
Сэ сымедсестра, ныкъо-Iахьэу сэлажьэ.
Sje symedsestra, nyko-Iah'jeu sjelazh'je.
| ||
Aviat ens jubilarem.
|
Бэ темышIэу пенсием тыкIощт.
Bje temyshIjeu pensiem tykIoshht.
|
||
Però els impostos són alts.
|
ХэбзэIахьэр иныIо.
HjebzjeIah'jer inyIo.
|
||
I l'assegurança de salut és cara.
|
Медицинэ страховкэри бащэ.
Medicinje strahovkjeri bashhje.
| ||
Què vols fer de gran?
|
Сыд сэнэхьат къыхэпхымэ пшIоигъу?
Syd sjenjeh'at kyhjephymje pshIoigu?
|
||
M'agradaria ser enginyer.
|
Сэ инженер сыхъу сшIоигъу.
Sje inzhener syhu sshIoigu.
|
||
(jo) vull estudiar a la universitat.
|
Сэ университетым сыщеджэнэу сыфай.
Sje universitetym syshhedzhjenjeu syfaj.
| ||
Sóc un becari / una becària.
|
Сэ сыстажёр.
Sje systazhjor.
|
||
No guanyo gaire.
|
Сэ къэзлэжьрэр бэп.
Sje kjezljezh'rjer bjep.
|
||
Estic fent unes pràctiques a l'estranger.
|
Практикэр IэкIыбым щысэхьы.
Praktikjer IjekIybym shhysjeh'y.
| ||
Aquest és el meu cap / el meu "jefe".
|
Мыр тиIэшъхьэтет.
Myr tiIjeshh'jetet.
|
||
Tinc bons companys de feina.
|
IофшIэгъу дэгъухэр сиIэх.
IofshIjegu djeguhjer siIjeh.
|
||
Al migdia, sempre anem a la cantina.
|
Щэджэгъуашхэм ренэу шхапIэм тызэдэкIох.
Shhjedzhjeguashhjem renjeu shhapIjem tyzjedjekIoh.
| ||
Estic buscant feina.
|
Сэ IофшIэн сылъэхъу.
Sje IofshIjen syljehu.
|
||
Estic desocupat des de fa un any.
|
Илъэс хъугъэ IофшIэн зысымыгъотрэр.
Iljes hugje IofshIjen zysymygotrjer.
|
||
Hi ha massa desocupats en aquest país.
|
IофшIэнынчъэу мы къэралыгъом исыр бэ дэд.
IofshIjenynchjeu my kjeralygom isyr bje djed.
| ||
La memòria necessita el llenguatgeMolta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi? |
Downloads are FREE for private use, public schools and for non-commercial purposes only! LICENCE AGREEMENT. Please report any mistakes or incorrect translations here. Imprint - Impressum © Copyright 2007 - 2020 Goethe Verlag Starnberg and licensors. All rights reserved. Contact book2 català - circassià for beginners
|