català » circassià | 17 [disset] | A casa

17 [пшIыкIублы] Унэм

17 [pshIykIubly] Unjem

Aquesta és la nostra casa.	Мыр тиунэ.; Myr tiunje.
El teulat és a dalt.	Унашъхьэр – ышъхьагъ.; Unashh'jer – yshh'ag.
El celler es troba a baix.	ЧIыунэр – ычIэгъ.; ChIyunjer – ychIjeg.
Hi ha un jardí darrera de la casa.	Унэ кIыбым чъыг хатэ щыI.; Unje kIybym chyg hatje shhyI.
No hi ha cap carrer davant de la casa.	Унэ Iупэм урам щыIэп.; Unje Iupjem uram shhyIjep.
Hi ha arbres al costat de la casa.	Чъыгхэр унэм кIэрытых.; Chyghjer unjem kIjerytyh.
Aquí és el meu apartament.	Мыр сифэтэр.; Myr sifjetjer.
Aquí és la cuina i el bany.	Мыщ дэжьым пщэрыхьапIэр ыкIи гъэпскIыпIэр щыIэх.; Myshh djezh'ym pshhjeryh'apIjer ykIi gjepskIypIjer shhyIjeh.
Aquí són la sala d’estar i la cambra.	МодыкIэ унэшхор ыкIи чъыяпIэр щыIэх.; ModykIje unjeshhor ykIi chyjapIjer shhyIjeh.
La porta principal està tancada.	Унапчъэр егъэтыгъ.; Unapchjer egjetyg.
Però les finestres estan obertes.	Ау шъхьангъупчъэхэр Iухыгъэх.; Au shh'angupchjehjer Iuhygjeh.
Avui fa calor.	Непэ жъоркъ.; Nepje zhork.
Entrem a la sala d’estar.	Тэ унэшхом тэкIо.; Tje unjeshhom tjekIo.
Hi ha un sofà i una butaca.	Ащ диван ыкIи пхъэнтIэкIущыхьэ итых.; Ashh divan ykIi phjentIjekIushhyh'je ityh.
Assegui’s!	ШъукъэтIысых!; ShukjetIysyh!
El meu ordinador és aquí.	МодыкIэ сикомпьютер щыт.; ModykIje sikomp'juter shhyt.
La meva cadena estèreo és allà.	МодыкIэ систерео щыт.; ModykIje sistereo shhyt.
El televisor és ben nou.	Телевизорыр кIэкъэпс.; Televizoryr kIjekjeps.

Aprenentatge i tipus d'aprenentatge

Qui avança lentament en el seu aprenentatge, potser s'equivoca en la manera d'aprendre. És a dir, aquesta persona no està aprenent segons el tipus d'aprenentatge més convenient. Generalment es diferencien quatre tipus o estils d'aprenentatge. Tipus relacionats amb els òrgans dels sentits. Els tipus d'aprenentatge són: auditiu, visual, comunicatiu i motor. Les persones que pertanyen al tipus auditiu assimilen millor la informació a través de l'oïda. Poden recordar, per exemple, melodies amb facilitat. Aquestes persones estudien llegint en veu alta; aprenen el lèxic recitant-lo. Són persones que sovint parlen amb elles mateixes. Formats com el CD o lectures sobre el tema a tractar els són de gran ajuda. Les persones que pertanyen al tipus visual assimilen millor el que veuen. Per a elles, llavors, el més important és llegir la informació. Quan estudien prenen moltes notes. També els agrada aprendre amb l'ajut de dibuixos, taules i fitxes. Són persones que llegeixen molt i somien amb freqüència. Li treuen el màxim profit al seu aprenentatge en un entorn agradable. Les persones del tipus comunicatiu prefereixen les converses i els debats. Necessiten interactuar i dialogar amb els altres. Fan moltes preguntes a classe i els agrada treballar en grup. Les persones del tipus motor aprenen a través del moviment. Prefereixen ‘aprendre fent’ i volen provar-ho tot. Quan estudien, el seu cos sol estar actiu o bé masteguen xiclet. No volen teories, sinó experiments. Cal destacar que, en general, les persones combinen trets dels diferents tipus. En principi no hi ha ningú que representi un sol tipus d'aprenentatge. Per tant, el més recomanable és fer-ne ús de tots els nostres sentits en el procés d'aprenentatge. Així el nostre cervell estarà actiu i podrà retenir la informació nova correctament. Escolta, llegeix i debat sobre el vocabulari! I després fes esport!