català » circassià | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [пшIыкIуи] Унэр гъэкъэбзэн

18 [pshIykIui] Unjer gjekjebzjen

Avui és dissabte.	Непэ шэмбэт.; Nepje shjembjet.
Avui tenim temps.	Непэ уахътэ тиI.; Nepje uahtje tiI.
Avui netegem l’apartament.	Непэ тэ фэтэрыр тэгъэкъабзэ.; Nepje tje fjetjeryr tjegjekabzje.
Jo netejo la cambra de bany.	Сэ гъэпскIыпIэр сэгъэкъабзэ.; Sje gjepskIypIjer sjegjekabzje.
El meu marit renta el cotxe.	Сишъхьагъусэ машинэр (кур) етхьакIы.; Sishh'agusje mashinjer (kur) eth'akIy.
Els nens netegen les bicicletes.	КIалэмэ кушъхьэфачъэхэр агъэкъабзэх.; KIaljemje kushh'jefachjehjer agjekabzjeh.
L’àvia rega les flors.	Нанэ къэгъагъэмэ псы акIегъахъо.; Nanje kjegagjemje psy akIegaho.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	КIэлэцIыкIумэ кIэлэцIыкIу унэр къызэIуахы.; KIjeljecIykIumje kIjeljecIykIu unjer kyzjeIuahy.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Сишъхьагъусэ зыщытхэрэ столыр (Iанэр) къызэIуехы.; Sishh'agusje zyshhythjerje stolyr (Ianjer) kyzjeIuehy.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Сэ гыкIэлъэ машинэм гыкIынхэр дэсэлъхьэх.; Sje gykIjelje mashinjem gykIynhjer djesjelh'jeh.
(Jo) estenc la roba.	Сэ гыкIыгъэхэр пысэлъэх.; Sje gykIygjehjer pysjeljeh.
(Jo) planxo la roba.	Сэ гыкIыгъэмэ ут атесэдзэ.; Sje gykIygjemje ut atesjedzje.
Les finestres estan brutes.	Шъхьангъупчъэхэр шIоих.; Shh'angupchjehjer shIoih.
El terra està brut.	Джэхашъор шIои.; Dzhjehashor shIoi.
La vaixella és bruta.	Шыкъухэр шIоих.; Shykuhjer shIoih.
Qui neteja les finestres?	Хэта шъхьангъупчъэхэр зытхьакIрэр?; Hjeta shh'angupchjehjer zyth'akIrjer?
Qui passa l’aspiradora?	Хэта сапэхэр атезыхрэр?; Hjeta sapjehjer atezyhrjer?
Qui renta la vaixella?	Хэта шыкъухэр зытхьакIрэр?; Hjeta shykuhjer zyth'akIrjer?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!