català » ucraïnès | 74 [setanta-quatre] | demanar alguna cosa

74 [сімдесят чотири] Щось просити

74 [simdesyat chotyry] Shchosʹ prosyty

Em podríeu tallar els cabells?	Можете мене постригти?; Mozhete mene postryhty?
No gaire curt, si us plau.	Не дуже коротко, будь-ласка.; Ne duzhe korotko, budʹ-laska.
Una mica més curt, si us plau.	Дещо коротше, будь-ласка.; Deshcho korotshe, budʹ-laska.
Em podríeu revelar les fotos?	Можете проявити фотографії?; Mozhete proyavyty fotohrafiï?
Les fotos són en el CD.	Фотографії – на диску.; Fotohrafiï – na dysku.
Les fotos són a la càmera.	Фотографії – у фотоапараті.; Fotohrafiï – u fotoaparati.
Em podríeu reparar el rellotge?	Чи можете Ви відремонтувати годинник?; Chy mozhete Vy vidremontuvaty hodynnyk?
El vidre s’ha trencat.	Скло розбите.; Sklo rozbyte.
La bateria està descarregada.	Батарея розряджена.; Batareya rozryadzhena.
Em podríeu planxar la camisa?	Чи можете попрасувати сорочку?; Chy mozhete poprasuvaty sorochku?
Em podríeu netejar els pantalons?	Чи можете почистити штани?; Chy mozhete pochystyty shtany?
Em podríeu arreglar les sabates?	Чи можете відремонтувати черевики?; Chy mozhete vidremontuvaty cherevyky?
Em podria donar foc?	Чи можете Ви дати мені запальничку?; Chy mozhete Vy daty meni zapalʹnychku?
Que teniu llumins o un encenedor?	Чи маєте Ви сірники або запальничку?; Chy mayete Vy sirnyky abo zapalʹnychku?
Que teniu un cendrer?	Чи маєте Ви попільничку?; Chy mayete Vy popilʹnychku?
Fuma puros vostè?	Чи палите Ви сигари?; Chy palyte Vy syhary?
Fuma cigarrets vostè?	Чи палите Ви сигарети?; Chy palyte Vy syharety?
Fuma amb pipa vostè?	Чи палите Ви люльку?; Chy palyte Vy lyulʹku?

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...