català » ucraïnès | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [сімдесят п’ять] Щось обґрунтовувати 1

75 [simdesyat pʺyatʹ] Shchosʹ obgruntovuvaty 1

Per què no ve vostè?	Чому ви не приходите?; Chomu vy ne prykhodyte?
El temps és molt dolent.	Погода дуже погана.; Pohoda duzhe pohana.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	Я не прийду, тому що погода погана.; YA ne pryy̆du, tomu shcho pohoda pohana.
Per què no ve?	Чому він не приходить?; Chomu vin ne prykhodytʹ?
No és convidat.	Він не запрошений.; Vin ne zaproshenyy̆.
No ve perquè no és convidat.	Він не прийде, тому що він не запрошений.; Vin ne pryy̆de, tomu shcho vin ne zaproshenyy̆.
Per què no véns?	Чому ти не приходиш?; Chomu ty ne prykhodysh?
No tinc temps.	Я не маю часу.; YA ne mayu chasu.
No vinc perquè no tinc temps.	Я не прийду, тому що я не маю часу.; YA ne pryy̆du, tomu shcho ya ne mayu chasu.
Per què no et quedes?	Чому ти не залишаєшся?; Chomu ty ne zalyshayeshsya?
Encara haig de treballar.	Я повинен / повинна ще працювати.; YA povynen / povynna shche pratsyuvaty.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	Я не залишаюся, тому що я повинен / повинна ще працювати.; YA ne zalyshayusya, tomu shcho ya povynen / povynna shche pratsyuvaty.
Per què se’n va ja?	Чому ви вже йдете?; Chomu vy vzhe y̆dete?
Estic cansat.	Я втомлений / втомлена.; YA vtomlenyy̆ / vtomlena.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	Я йду, тому що я втомлений / втомлена.; YA y̆du, tomu shcho ya vtomlenyy̆ / vtomlena.
Per què se’n va ja?	Чому ви вже їдете?; Chomu vy vzhe ïdete?
Ja és tard.	Вже пізно.; Vzhe pizno.
Me’n vaig perquè ja és tard.	Я їду, тому що вже пізно.; YA ïdu, tomu shcho vzhe pizno.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...