català » albanès | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [tridhjetёegjashtё] Transporti lokal publik

On és la parada de l’autobús?	Ku ёshtё stacioni i autobusit?
Quin autobús va al centre de la ciutat?	Cili autobus shkon nё qendёr?
Quina línia he de prendre?	Cilёn linjё duhet tё marr?
Hauré de canviar d’autobús?	A mё duhet tё ndёrroj autobus?
On he de canviar?	Ku duhet tё ndёrroj autobus?
Quant costa un bitllet?	Sa kushton njё biletё?
Quantes parades hi ha fins al centre?	Sa stacione janё deri nё qendёr?
Heu de baixar aquí.	Ju duhet tё zbrisni kёtu.
Heu de baixar per darrere.	Ju duhet tё zbrisni mbrapa.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	Metroja tjetёr vjen pёr 5 minuta.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	Tramvaji tjetёr vjen pёr 10 minuta.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	Autobusi tjetёr vjen pёr 15 minuta.
Quan passa el darrer tren?	Kur niset metroja e fundit?
Quan passa el darrer tramvia?	Kur niset tramvaji i fundit?
Quan passa el darrer autobús?	Kur niset autobusi i fundit?
Que té bitllet?	A keni njё biletё?
Bitllet? – No, no en tinc.	Biletё? – Jo, nuk kam.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	Atёherё duhet tё paguani gjobё.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?