català » eslovè | 58 [cinquanta-vuit] | Les parts del cos

58 [oseminpetdeset] Deli telesa

Dibuixo un home.	Rišem moža.
Primer el cap.	Najprej glavo.
L’home porta un barret.	Mož nosi klobuk.
Els cabells no es veuen.	Las se ne vidi.
Les orelles tampoc es veuen.	Tudi ušes se ne vidi.
L’esquena tampoc es veu.	Hrbta tudi ni videti.
Dibuixo els ulls i la boca.	Rišem oči in usta.
L’home balla i riu.	Mož pleše in se smeje.
L’home té un nas llarg.	Mož ima dolg nos.
(Ell) porta un bastó a les mans.	V rokah drži palico.
També porta una bufanda al voltant del coll.	Okoli vrata ima ovit šal.
És l’hivern i fa fred.	Zima je in je mrzlo.
Els braços són musculats.	Roke so močne.
Les cames són musculoses.	Tudi noge so močne.
L’home és de neu.	Mož je iz snega.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric.	Ne nosi ne hlač, ne plašča.
Però l’home no té fred.	Vendar tega moža ne zebe.
És un ninot de neu.	On je sneženi mož.

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...