català » punjabi | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [ਇਕੱਤਰ] ਕੁਝ ਚਾਹੁਣਾ

71 [Ikatara] kujha cāhuṇā

Què voleu?	ਤੁਸੀਂ ਕੀ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; tusīṁ kī karanā cāhudē hō?
Voleu jugar a futbol?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਫੁੱਟਬਾਲ ਖੇਡਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ phuṭabāla khēḍaṇā cāhudē hō?
Voleu visitar uns amics?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਆਪਣੇ ਦੋਸਤਾਂ ਨੂੰ ਮਿਲਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ āpaṇē dōsatāṁ nū milaṇā cāhudē hō?
voler	ਚਾਹੁਣਾ; Cāhuṇā
No vull arribar tard.	ਮੈਂ ਦੇਰ ਨਾਲ ਨਹੀਂ ਆਊਂਗਾ / ਆਊਂਗੀ।; maiṁ dēra nāla nahīṁ ā'ūṅgā/ ā'ūṅgī.
No hi vull anar.	ਮੈਂ ਓਥੇ ਨਹੀਂ ਜਾਵਾਂਗਾ /ਜਾਵਾਂਗੀ; Maiṁ ōthē nahīṁ jā'ūṅgā/ jā'ūṅgī.
Vull anar a casa.	ਮੈਂ ਘਰ ਜਾਵਾਂਗਾ /ਜਾਵਾਂਗੀ; Maiṁ ghara jā'ūṅgā/ jā'ūṅgī.
Vull quedar-me a casa.	ਮੈਂ ਘਰ ਵਿੱਚ ਰਵਾਂਗਾ /ਰਵਾਂਗੀ; Maiṁ ghara vica rahūgā/ rahūgī/
Vull estar sol / -a.	ਮੈਂ ਇਕੱਲਾ / ਇਕੱਲੀ ਰਹਿਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ।; maiṁ ikalā/ ikalī rahiṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
Vols quedar-te aquí?	ਕੀ ਤੂੰ ਇੱਥੇ ਰਹਿਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ?; Kī tū ithē rahiṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Vols menjar aquí?	ਕੀ ਤੂੰ ਇੱਥੇ ਖਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ?; Kī tū ithē khāṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Vols dormir aquí?	ਕੀ ਤੂੰ ਇੱਥੇ ਸੌਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ?; Kī tū ithē sauṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Vol marxar demà?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਕੱਲ੍ਹ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ kal'ha jāṇā cāhudē hō?
Vol quedar-se fins a demà?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਇੱਥੇ ਕੱਲ੍ਹ ਤੱਕ ਰਹਿਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ ithē kal'ha taka rahiṇā cāhudē hō?
Vol pagar el compte demà?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਕੱਲ੍ਹ ਬਿਲ ਦੇਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ kal'ha bila dēṇā cāhudē hō?
Voleu anar a la discoteca?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਡਿਸਕੋ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ ḍisakō jāṇā cāhudē hō?
Voleu anar al cinema?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਸਿਨਮੇ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ sinamē jāṇā cāhudē hō?
Vols anar a la cafeteria?	ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਕੈਫੇ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ ਹੋ?; Kī tusīṁ kaiphē jāṇā cāhudē hō?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!