català » letó | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [septiņdesmit] kaut ko vēlēties

Que li agradaria fumar a vostè?	Vai Jūs vēlaties smēķēt?
Que li agradaria ballar a vostè?	Vai Jūs vēlaties dejot?
Que li agradaria passejar a vostè?	Vai Jūs vēlaties iet pastaigāties?
M’agradaria fumar.	Es vēlos smēķēt.
Voldries un cigarret?	Vai tu vēlies cigareti?
(Ell) voldria foc.	Viņš vēlas piesmēķēt.
M’agradaria beure alguna cosa.	Es vēlos kaut ko iedzert.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Es vēlos kaut ko ēst.
M’agradaria descansar una mica.	Es vēlos nedaudz atpūsties.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Es vēlos Jums ko pajautāt.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Es vēlos Jums ko lūgt.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Es vēlos Jūs uz kaut ko uzaicināt.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Ko Jūs, lūdzu, vēlaties?
Voldria un cafè?	Vai Jūs vēlaties kafiju?
O preferiria un te?	Varbūt Jūs labāk vēlaties tēju?
Ens agradaria anar a casa.	Mēs vēlamies braukt mājās.
Voleu un taxi?	Vai Jūs vēlaties taksometru?
Voldrien trucar per telèfon.	Viņi vēlas piezvanīt.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...