català » letó | 69 [seixanta-nou] | necessitar – voler

69 [sešdesmit deviņi] vajadzēt – gribēt

(Jo) necessito un llit.	Man vajag gultu.
(Jo) vull dormir.	Es gribu gulēt.
Hi ha un llit aquí?	Vai te ir gulta?
(Jo) necessito un llum.	Man vajag lampu.
(Jo) vull llegir.	Es gribu lasīt.
Hi ha un llum aquí?	Vai te ir lampa?
Necessito un telèfon.	Man vajag telefonu.
Vull trucar.	Es gribu piezvanīt.
Hi ha un telèfon aquí?	Vai te ir telefons?
Necessito una càmera.	Man vajag fotoaparātu.
Vull fer fotos.	Es gribu fotografēt.
Hi ha una càmera aquí?	Vai te ir fotoaparāts?
Necessito un ordinador.	Man vajag datoru.
Vull enviar un correu electrònic.	Es gribu nosūtīt e-pasta vēstuli.
Hi ha un ordinador aquí?	Vai te ir dators?
Necessito un bolígraf.	Man vajag pildspalvu.
Vull escriure alguna cosa.	Es gribu kaut ko uzrakstīt.
Hi ha un full de paper i un bolígraf?	Vai te ir papīra lapa un pildspalva?

Indonèsia, un país amb moltes llengües

La República d'Indonèsia és un dels majors països del planeta. Aproximadament 240 milions de persones viuen al país insular. Molta de la seva població pertany a diferents grups ètnics. Es creu que a Indonèsia hi ha gairebé 500 grups ètnics. Aquests grups i pobles tenen diferents tradicions culturals. I per descomptat parlen molts idiomes diferents! A Indonèsia es parlen al voltant de 250 llengües. A més hi ha molts dialectes. Les llengües d'Indonèsia són classificades segons el grup ètnic. Així es parla, per exemple, l'idioma javanès o de la llengua balinesa. Aquesta enorme quantitat d'idiomes comporta naturalment problemes. Dificulten tant una economia com una administració eficients. En resposta a aquesta situació, es va establir la llengua nacional. Des de la seva independència el 1945, la llengua oficial de l'Estat és el bahasa Indonèsia. S'ensenya a les escoles juntament amb la resta de llengües maternes. Si bé no tots els habitants d'Indonèsia en parlen. Només el 70% dels indonesis són capaços de parlar el bahasa Indonèsia. Aquest indonesi oficial és la llengua materna de ‘només’ 20 milions de persones. De manera que els nombrosos idiomes regionals encara tenen una gran importància. Pels aficionats a les llengües l'indonesi és un cas particularment interessant. Perquè aprendre indonesi té molts avantatges. La llengua es considera relativament senzilla. Les regles gramaticals s'aprenen bastant ràpid. La pronunciació se segueix fàcilment per l'escriptura. Tampoc l'ortografia és complicada. Moltes paraules indonèsies procedeixen d'altres llengües. I a més: l'indonesi serà molt aviat un dels idiomes més importants. Són suficients raons per començar a aprendre'n, oi?