català » letó | 71 [setanta] | voler alguna cosa

71 [septiņdesmit viens] kaut ko gribēt

Què voleu?	Ko jūs gribat?
Voleu jugar a futbol?	Vai jūs gribat spēlēt futbolu?
Voleu visitar uns amics?	Vai jūs gribat apciemot draugus?
voler	gribēt
No vull arribar tard.	Es negribu atnākt vēlu.
No hi vull anar.	Es negribu turp iet.
Vull anar a casa.	Es gribu iet mājās.
Vull quedar-me a casa.	Es gribu palikt mājās.
Vull estar sol / -a.	Es gribu būt viena.
Vols quedar-te aquí?	Vai tu gribi palikt šeit?
Vols menjar aquí?	Vai tu gribi šeit ēst?
Vols dormir aquí?	Vai tu gribi šeit gulēt?
Vol marxar demà?	Vai Jūs gribat aizbraukt rīt?
Vol quedar-se fins a demà?	Vai Jūs gribat palikt līdz rītdienai?
Vol pagar el compte demà?	Vai Jūs gribat samaksāt rēķinu tikai rīt?
Voleu anar a la discoteca?	Vai jūs gribat iet uz diskotēku?
Voleu anar al cinema?	Vai jūs gribat iet uz kino?
Vols anar a la cafeteria?	Vai jūs gribat iet uz kafejnīcu?

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!