català » kanarès | 68 [seixanta-vuit] | gran - petit

೬೮ [ಅರವತ್ತೆಂಟು] ದೊಡ್ಡ – ಚಿಕ್ಕ

68 [Aravatteṇṭu] doḍḍa – cikka.

gran i petit	ದೊಡ್ಡದು ಮತ್ತು ಚಿಕ್ಕದು.; Doḍḍadu mattu cikkadu.
L’elefant és gran.	ಆನೆ ದೊಡ್ಡದು.; Āne doḍḍadu.
El ratolí és petit.	ಇಲಿ ಚಿಕ್ಕದು.; Ili cikkadu.
fosc i clar	ಕತ್ತಲೆ ಮತ್ತು ಬೆಳಕು.; Kattale mattu beḷaku.
La nit és fosca.	ರಾತ್ರಿ ಕತ್ತಲೆಯಾಗಿರುತ್ತದೆ; Rātri kattaleyāgiruttade
El dia és clar.	ಬೆಳಗ್ಗೆ ಬೆಳಕಾಗಿರುತ್ತದೆ.; beḷagge beḷakāgiruttade.
vell i jove	ಹಿರಿಯ - ಕಿರಿಯ (ಎಳೆಯ); Hiriya - kiriya (eḷeya)
El nostre avi és molt vell.	ನಮ್ಮ ತಾತನವರಿಗೆ ಈಗ ತುಂಬಾ ವಯಸ್ಸಾಗಿದೆ.; nam'ma tātanavarige īga tumbā vayas'sāgide.
Fa 70 anys encara era jove.	ಎಪ್ಪತ್ತು ವರ್ಷಗಳ ಮುಂಚೆ ಅವರು ಕಿರಿಯರಾಗಿದ್ದರು.; Eppattu varṣagaḷa mun̄ce avaru kiriyarāgiddaru.
bell i lleig	ಸುಂದರ – ಮತ್ತು ವಿಕಾರ (ಕುರೂಪ); Sundara – mattu vikāra (kurūpa)
La papallona és bonica.	ಚಿಟ್ಟೆ ಸುಂದರವಾಗಿದೆ.; ciṭṭe sundaravāgide.
L’aranya és lletja.	ಜೇಡ ವಿಕಾರವಾಗಿದೆ.; Jēḍa vikāravāgide.
gras i prim	ದಪ್ಪ ಮತ್ತು ಸಣ್ಣ.; Dappa mattu saṇṇa.
Una dona de cent quilos és grassa.	ನೂರು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಹೆಂಗಸು ದಪ್ಪ.; Nūru kilo tūkada heṅgasu dappa.
Un home de cinquanta quilos és prim.	ಐವತ್ತು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಗಂಡಸು ಸಣ್ಣ.; Aivattu kilo tūkada gaṇḍasu saṇṇa.
car i barat	ದುಬಾರಿ ಮತ್ತು ಅಗ್ಗ.; Dubāri mattu agga.
El cotxe és car.	ಈ ಕಾರ್ ದುಬಾರಿ.; Ī kār dubāri.
El diari és barat.	ಈ ದಿನಪತ್ರಿಕೆ ಅಗ್ಗ.; Ī dinapatrike agga.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...