català » georgià | 65 [seixanta-cinc] | Negació 2

65 [სამოცდახუთი] უარყოფა 2

65 [samotsdakhuti] uarqopa 2

És car l’anell?	ბეჭედი ძვირია?; bech'edi dzviria?
No, només costa cent euros.	არა, ის მხოლოდ ასი ევრო ღირს.; ara, is mkholod asi evro ghirs.
Però només en tinc cinquanta.	მაგრამ მე მხოლოდ ორმოცდაათი მაქვს.; magram me mkholod ormotsdaati makvs.
Has acabat?	უკვე მზად ხარ?; uk've mzad khar?
No, encara no.	არა, ჯერ არა.; ara, jer ara.
Però aviat acabo.	მაგრამ ახლავე მზად ვიქნები.; magram akhlave mzad viknebi.
Vols més sopa?	გინდა კიდევ სუპი?; ginda k'idev sup'i?
No, ja no en vull.	არა, აღარ მინდა.; ara, aghar minda.
Però un altre gelat.	მაგრამ კიდევ ერთი ნაყინი?; magram k'idev erti naqini?
Que fa gaire que vius aquí?	უკვე დიდი ხანია აქ ცხოვრობ?; uk've didi khania ak tskhovrob?
No, només un mes.	არა, მხოლოდ ერთი თვეა.; ara, mkholod erti tvea.
Però ja conec un munt de gent.	მაგრამ უკვე ბევრ ხალხს ვიცნობ.; magram uk've bevr khalkhs vitsnob.
Vas a casa demà?	ხვალ სახლში მიდიხარ?; khval sakhlshi midikhar?
No, només els caps de setmana.	არა, მხოლოდ შაბათ-კვირას.; ara, mkholod shabat-k'viras.
Però ja torno diumenge.	მაგრამ კვირასვე დავბრუნდები.; magram k'virasve davbrundebi.
La teva filla ja és major d’edat?	შენი ქალიშვილი უკვე გაიზარდა?; sheni kalishvili uk've gaizarda?
No, té només disset anys.	არა, ის ჯერ მხოლოდ ჩვიდმეტი წლის არის.; ara, is jer mkholod chvidmet'i ts'lis aris.
Però ja té xicot.	მაგრამ მას უკვე მეგობარი ჰყავს.; magram mas uk've megobari hqavs.

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!