català » georgià | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [თვრამეტი] სახლის დალაგება

18 [tvramet'i] sakhlis dalageba

Avui és dissabte.	დღეს შაბათია.; dghes shabatia.
Avui tenim temps.	დღეს დრო გვაქვს.; dghes dro gvakvs.
Avui netegem l’apartament.	დღეს ბინას ვალაგებთ.; dghes binas valagebt.
Jo netejo la cambra de bany.	მე ვწმენდ აბაზანას.; me vts'mend abazanas.
El meu marit renta el cotxe.	ჩემი ქმარი რეცხავს მანქანას.; chemi kmari retskhavs mankanas.
Els nens netegen les bicicletes.	ბავშვები წმენდენ ველოსიპედებს.; bavshvebi ts'menden velosip'edebs.
L’àvia rega les flors.	ბებია რწყავს ყვავილებს.; bebia rts'qavs qvavilebs.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	ბავშვები საბავშვო ოთახს ალაგებენ.; bavshvebi sabavshvo otakhs alageben.
El meu marit ordena el seu escriptori.	ჩემი ქმარი თავის საწერ მაგიდას ალაგებს.; chemi kmari tavis sats'er magidas alagebs.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	მე ვდებ სარეცხს სარეცხ მანქანაში.; me vdeb saretskhs saretskh mankanashi.
(Jo) estenc la roba.	მე ვფენ თეთრეულს.; me vpen tetreuls.
(Jo) planxo la roba.	მე ვაუთოებ თეთრეულს.; me vautoeb tetreuls.
Les finestres estan brutes.	ფანჯრები ჭუჭყიანია.; panjrebi ch'uch'qiania.
El terra està brut.	იატაკი ჭუჭყიანია.; iat'ak'i ch'uch'qiania.
La vaixella és bruta.	ჭურჭელი ჭუჭყიანია.; ch'urch'eli ch'uch'qiania.
Qui neteja les finestres?	ვინ წმენდს ფანჯრებს?; vin ts'mends panjrebs?
Qui passa l’aspiradora?	ვინ იღებს მტვერს მტვერსასრუტით?; vin ighebs mt'vers mt'versasrut'it?
Qui renta la vaixella?	ვინ რეცხავს ჭურჭელს?; vin retskhavs ch'urch'els?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!