El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba "da". No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres.

Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!